Tanca els ulls i veuràs

Text de Hume

2010-05-01T08:36:00.000-07:00

Idees principals:
En el text l'autor parla d'una bola de billar que es troba sobre una taula que és empesa per una altra bola duent-la cap a la mateixa direcció que la primera, de maner a que aquesta es mou.
Aquest movinemets segueixen uns principis, els de semblança, la contiguitat i la relació entre causa i efecte.
Per finalitzar l'autor diu que una bola sempre segueix el primer moviment que la primera li confereix.

Comentari:
En aquest fragment l'autor exposa la seva teoria de la causa i l'efecte mitjançant aquetsa exemplificació de les dues boles.
L'autor amb aquest exemple en que la bola inicial es triba en repòs i la l'altre li dóna moviment vol mostrar la continuitat entre causes i efectes.
L'autor a més assegura que l'imaginació fa que unim les idees de forma arbitrària A mésremarca que les agrupa per semblança, contiguitat en el temps i l'espai i la relació entra la causa i l'efecte.
Per tant la nostra ment passa fàcilment d´una idea a una altra i amb facilitat uneix una idea a una altra que se li assembla perquè aquesta ha adquirit aquest hàbit d'associar idees.

Comparació:
A questa teoria de la causalitat la podríem comparar amb la d'aktres autors, com per exemple Aristòtil el qual defesava que les coses es feien a partir de 4 causes la més importants d'elles la final que tenia com a objectiu la consecució d'un objectiu final que és fi en si mateix, que és la felicitat.
Altres autors que parlen de les causes són per expemple Sant Tomas d'Aquino, el qual defensava que l'existencia de Dé es podia defebsar a partir de conc causes o cinc vies tomistes, que al final totes demostraven que l'únic ésser que és origen de tot que no és finit i que es infinitament perfecte és Déu.

Text de Immanuel Kant

2010-05-01T08:18:00.000-07:00

Idees principals:
En el text anterior Kant afirma que el coneixement ve donat per l'experiència i que aquetsa és el primer coneixement del qual també en parteixen tots , tot i que hi ha casos en els quals s'ha de discrepar com succeix en la nostra experiència que ens permet després de llargs exercicis fer distincions entre impressions i matèria bàsica.
Per últim Kant afegeix que cal crear el coneixemnt independent de l'experiència i dels sentits que són coneixements anomenats a priori.

Títol: Les fonts del coneixement

Comentari:
En el text anterior de l'autor Immanuel Kant, és un fragment que pertany a la seva obra "Crítica a la raó Pura" on estableix les consdicions de tot coneixemnt científic. i des de una crítica a la raó analitza la manera de marcar els límits que aquesta no pot sobrepassar.

Pel que fa el text , l'autor en primer lloc parla d'un coneixement que prové de l'experiència, és a dir el coneixement empíric que tenen fonts de coneixement a posteriori.
Kant fa una distinció dels coneixements a priori, aquells independents de l'experiència i de les impressions dels sentits.
Aqust a priori són per al autor de grab importància ja que signifiquen allò vàlid universalment i que permeten elaborar un món comú o objectiu.
Kant a més defensa que si aquest principis universals no es donaven el coneixement no era posible.
La possiblitat d'accedir a aquest coneixement radica en el punt en el qual es donen els principis a priori. És per això que l'autor es refereix a ells coma coneixement pur.

Comparació:
La teoria exposada per l'autor de la crítica a la raó pura on parla del coneixement universal i vàlid per als homes és oposada totalment per els sofistes com Protàgoras selgels anteriors el quals manifestaven que el coneixement tenia un caràcter relatiu ja que els judicis amb que es descriu la raó el món depenen de qui els formula.
Per altra banda la teoria de Kant pot ser comparada amb la del filòsof Hume, el qual defensava que tot coneixement provenia dels sentits i que la ment de l'home es divideix en percepcions que es diferencien segons el seu grau de força p vivacitat en idees o impressions

Text de Hume

2010-05-01T08:02:00.000-07:00

Idees principals:

L'autor assegura en aquest text que els fins de les nostres accions surgeixen a partir dels nostres sentiments i no en la raó. Per demostrar aquesta afirmació, l'autor posa un exemple sobre un home que fa esport. L'autor assegura que qualsevol cosa que empeny als homes és relació dels sentiments.
Títol: Els sentiments són vitals

Comentari:

En el text anterior l'autor pretén dir que la raó no dóna l'acció, ja que les passions són allò que ens mou i són allò que ens fa determinar el que volem per mitja d'un sentiment de rebuig o de simpatia. Hume defineix aquesta capacitat com una manera de posar-nos en la pell d'una altre i és a partir d'aqueí on s'origina el sentiment. Té més imprtancia el que se sent, que el que es fa es podria dir. Les sensacions derivades del sentiment de simpatia com les emocions, la compassió .. etc serà allò que ens mourà a actuar.

Comparació:

La teoria de David Hume en el tema d´aquest fragment afirma que no és possible demostrar racionalment que una cosa és bona o no ja que les qüestions morals responen a la moral i no a l'enteniment.
Podríem comparar aquesta teoria amb la d'altres autors com per exemple Descartes, que deia que la raó permetia resoldre tots els problemes morals . Podríem comparar aquesta teoria amb la Kant que deia que les persones no ens movem pels sentiments sinó pel deure. Un altre autor amqui podríem comparar-ho és Stuart Mill el qual defensava que allò que mou a les persones és el plaer. El plaer però no ha de ser individual perquè si nó és considerat un hedonisme vulgar. Auqetsplaer ha de ser col·lectiu i té coma finalitat aconseguir la felicitat, la felicitat per al major nombre de persones.

Projecte 6 valoració de l'autor

2010-04-23T12:59:00.000-07:00

Presentació de Nicolau de Maquiavel

2010-04-16T13:36:00.001-07:00

Nicolau de maquiavel

View more presentations from LauraSaez.

Pensament del filòsof : Nicolau de Maquiavel

2010-04-07T10:13:00.000-07:00

El pensament de Nicolau de Maquiavel gira entorn l'intenció a descriure de forma realista l'origen de l'Estat a més d'elaborar una doctrina que serveixi per analitzar el que és el control del poder per tal d'establir un ordre que regeixi tota societat.
És per aquest motiu que Nicolau de Maquiavel és considerat un dels creadors de la ciència política. L'obra més important on recull els seu pensament és "Il Principe" i ha sigut emprat com a model per diferents polítics o dictadors i alhora per monarques.
En els seves obres parla de l'organització dels estats basada en la llibertat, en la igualtat davant la llei i en la participació de totes les classes en el govern per formar un poder absolut d’unitat nacional.
Sempre intenta aplicar les seves doctrines als interessos especials d'un líder “que ha d'ésser i serà un tirà i un tirà fet a imatge dels grans legisladors." Quan parla de virtut es refereix a virtuts públiques, mai a les privades. No jutja mai el valor dels actes del individu, sinó les seves conseqüències com actes polítics.
Maquiavel es conegut per la defensa que fa de l’ús dels mitjans immorals per tal d’aconseguir un fi polític “ El fi justifica els medis” a més de la defensa de que el govern és té legitimitat per emprar la força, l’ astúcia i l’engany. Maquiavel defensa que aquest per la debilitat i la insuficiència de l'individu que és incapaç de protegir-se contra l'agressió d'altres individus tret existeixi el poder de l'estat. Assegura que la naturalesa humana és profundament agressiva i ambiciosa i que els homes aspiren a conservar la propietat. Per això insisteix que el govern que vulgui triomfar ha d'aspirar a la seguretat de la propietat a més de la vida ja que aquests són per els homes els desitjos universals.

Comentari Abstract 2.

2010-04-04T10:28:00.001-07:00

"Si un home, per exemple Adam, hagués estat creat amb l’enteniment vigorós, però sense gens ni mica d’experiència, mai no hauria pogut inferir el moviment de la segona bola a partir del moviment i de l’impuls de la primera. No hi ha res que la raó vegi en la causa que sigui capaç de fer-ne inferir l’efecte. Tal inferència, si fos possible, equivaldria a una demostració, en fonamentar-se simplement en la comparació d’idees. Però cap inferència de la causa a l’efecte pot valer com a demostració, i de tot això en tenim aquesta prova evident la ment pot concebre sempre que qualsevol efecte es deriva de qualsevol causa, i que a qualsevol esdeveniment en pot seguir un altre qualsevol: tot allò que concebem és possible, almenys en un sentit metafísic; però on sigui que tingui lloc una demostració, el contrari és impossible i implica una contradicció. No hi ha, doncs, cap demostració per a la conjunció causa i efecte. Aquest és un principi admès generalment per tots els filòsofs. Així, doncs, hauria estat necessari que Adam (en el cas de no haver estat inspirat) hagués tingut experiència de l’efecte que es deriva de l’impuls d’una d’aquestes boles. Hauria d’haver vist, en diversos moments, que tan bon punt una de les boles topava amb l’altra, sempre es movia la segona. Si ho hagués vist prou vegades, sempre que veiés moure’s una bola cap a l’altra hauria conclòs, indefectiblement, que la segona també es mouria. El seu enteniment s’anticiparia a la seva visió, i arribaria a una conclusió d’acord amb la seva experiència passada."

Idees principals:

David Hume afirma en el text que res que la raó pugui esbrinar de la causa podrà deduir l’efecte a més de cap inferència que es pogués donar mai valdria com quelcom vàlid com per fonamentar la comparació d’idees, perquè es pot concebre qualsevol efecte que pot ser donat d’una causa qualsevol.

A més afegeix que tot allò que percebem és perfectament possible de qualsevol causa, per la intervenció dels sentits i és per això que no hi ha demostració per a la causa i efecte. Per últim i mijançant una conparació argumenta que l’home mitjançant l’enteniment pot aticipar-se a l’efecte perquè arribaria a aquesta conclusió gràcies a una experiència passada.

Títol: La no concordancia entre causa i efecte

Comentari:

David Hume filòsof empirista en el seu anàlisi sobre la causalitat determina que les questions de fet si que es basen la relació de causa i efecte, i que no podem deduir l’existència d’un cos o objecte a partir d’un altre llevat que no es trobin conectats entre si. Per altra banda Hume afirma que els raonaments que s’extreuen de la causa i l’efecte es basen en l’experiència, ja que basen en el supòsit que el que ja ha succeït un cop tonrnarà a donar-se.

Per tant,concloem causes semblants en circumstàncies semblants que donen lloc a efectes semblants.

Comparació:

Aquest anàlisi de la causalitat proposat exposat per Hume , en el qual no hi ha concordança directe entre causa i efecte és oposat al exposat per Aristòtil segles anteriors. El filòsof greg concep la ciència com un coneixement per causes. Aristòtil defensa que si volem conèixer els éssers naturals hem de conèixer les seves causes: La causa material i la causa forma ( que són intrínseques, tenen a veure amb la substància) la causa eficient i al final( extrínseca). Aquesta última és la més important donat a que és allò en vista el qual actuem. Per tant, per Aristòtil les causes tenen relació directa amb els efectes a més de que podem inferir en ells.

La teoria de les causes de Hume és també diferent a la exposada per el filòsof Sant Tomàs d’Aquino el qual defensava que a partir d’en fet d’experiència es podia procedir a la demostració pel principi de causalitat eficient que mostra la impossibilitat d’una cadena infinita de causes i finalitza amb la conclusió de que hi ha una primera causa eficient que esdevenia el primer motor i acte pur que per a ell és Déu.

Comentari Abstract

2010-04-04T10:23:00.000-07:00

Hume en el text distingeix dos tipus de filosofia:La primera, la filosofia "fàcil" que interpreta l'home com a l'inividu que està influit per els seus sentits i apreciacions alhora que pels seus sentiments. La segona la filosofia abstracta, considera l'home un ésser racional.
Per altra banda Hume critica l'ús que s'en fa de la filosofia i seguidament exposa en el text el que són les imoressions i les idees. Les primeres han de ser classificades sota un terme general i les segons són les percepcions menys vives.

Títol:

Critica a la filosofia de Hume.

Comentari:

David Hume filòsof empirista en text realitza una distinció entre dues filosofies:
PerLa primera, la filosofia fàcil concep l'individu com aquell que respon mitjançant lo sensible i els sentiments. Es centra en les accions, ja que determina que l'esser humà està fet per actuar. És per això que aquesta filosofia es clara I al que deu el seu nom, perquè hi pot accedir-hi tothom. altra banda la segona filosofia, l'abstracta es centra en l'enteniment ja que per Hume és el que dirigeix la raó.
Seguidament, l'autor tracta la seva teoria del coneixement i fa uan distinció entre les idees i les impressions.
Les impressions per una banda són allò que es triba sotra un terme general, i són aquelles percepcions més vives que entren amb més força.
Per altra banda les idees són les còpies de les impressions, i són externes i són menys vives.

Comparació:

La teoria del coneixement de David Humeés molt diferent d'altres teories previament exposades en referencia a les percepcions que rep el cos com per exemple Plató el qual totalment al contrari que Hume afirmava que les coses són còpies de les idees.
Per altra banda Hume és també oposat als sofistes els quals defensaven un relaitivisme en relació a la veritat, mentre que Hume afirma que la filosofia té la funció d'arribar a una veritat concreta , feta la mesura de l'home.

Posa't a prova pàg 167

2010-03-03T09:37:00.000-08:00

1) Idees principals:

En el text l'autor asegura que si molts homes pensen que és difícil conèixer Déu és perquè tendeixen a imaginar-lo i al no tenir èxit en aquest procés tendeixen a dir que aquest no és que es materia de pur coneixement sense intervenció dels sentits. A més l'autor afirma que altres filòsofs intenten coneixer l'idea de Déu i de l'anima mitjançant la imaginació o els sentits encara aquestes únicament es poden coneixer mitjançant l'enteniment.

2) Explica el significat de:

ininteligible: En el text fa referència a matèriaque no és de pur coneixemiento en la que intervenen els sentits.
imaginació: És la facultat de l'ànima que representa les imatges de les cosas reals o les idees.

3)Comentari:

Descartes asegura que no podem conèixer res sense la intervenció del coneixement perquè asegura que és impossible accedir a la realitat mitjançant els sentits, donat que aquest ens enganyen a més de que no són fonts de coneixement segures i objectives.
Descartes afirma a més que l'única manera d'arribar a la veriatat és mitjançantallò que sigui clar i que que poseeixi presència directa i immediata i distinció que sigui intuida en la seva peculiaritat individual a més de que afirmi una realitat del món exterior que és aliena al pensament, que és totalment heterogènia i diversament figurada.
Descartes afirma a més que Déu és la garantia de l'existència d'altres consciencies i del món físic i que aquesta tampoc es percep a través dels sentits.

4) Comparació:

La concepció de Descartes del jo mostra que els homes pesem l'evdència de l'existencia pròpia i individual és la primera veritat i el model per afirmar-ne altres que poden presentar-se de manera clara i distinta. És uan intuició a partir del cogito ergo sum. (penso docns existeixo).
Aquesta teoria del Jo de Descartes es pot comparar amb altres semblants com ara la del fiòsof Parmènides un dels més influents en la història de la filosofia el qual afirmava que pensar és el mateix que ésser, aquest a més entenia l'ésser com allò immutable , homogeni, indivisible i immbòbil.
Altres teories relacionades amb jo o amb la existència de Déu son la de Spinoza el ual defensava que Déu es caudsa immanent de totes les coses, de l'univers i que aquest pot estar expressat en infinitat de modes. Spinoza enten Déu també com a substància única.

5)

En quant a la pregunta sobre si Descartes te raó quan defensa que és més fàcil conèixer l'ànima que el cos, jo estic d'acord amb l'autor donat a que qualsevol recerca sobre l'ànima es farà mitjançant l'enteniment i per tant arribarà a mostrar una part de veritat mentre que el conèixer el cs que es fa mitjançant els sentits pots ser en un inici tasca simple però errònia donat a que aquest ens enganyen.

Text núm 12 de Descartes

2010-02-23T10:29:00.000-08:00

Idees principals:

En aquest text Descartes afirma que les coses materials existeixen i aquestes formen part del que és la geometria. A més a més afegeix que Déu produeix les coses materials que nosaltres percibim de forma diferent de tal com són realment.

Títol: L'existència de les coses materials

Comentari:

Aquest text de l'autor s'exposa l'existència dels cossos materials i la manera que podem nosaltres demostrar-ho així com la relació que té Déu amb tot aquest conjunt. Segons Descartes la geometria té com a objectes els cossos materials.
L'autor a més al indigar sobre les causes productores dels cossos, s'adona de que les idees venen a vegades cap a mi d'una determinada manera, i no són així realment. Per tamt l'autor asegura que Déu no pot crear.les perquè al fer-ho ens estari enganyant feunt veure una percepció que no és certa.
En difinitiva, les idees de les coses provenen d'aquestes en si mateixes, per tant aquestes existeixen , donat a que la teoria contrària provocaria una contradicció amb el que Déu és.

Comparació:
La teoria del autor exposada en el text és la de que les coses existeixen per si mateixes donat a que si no fos així Déu m'estaria engaynt i que si ell hi fes no seria Déu perquè ja no seria perfecte.
Aquesta teoria de Déu i dels coses es pot comparar amb la teoria de Sant Tomás d'aquino que afirma que les coses que percebem i pensem són donades en la nostra ment gràcies a a llum de la raó que il·lumina els nostres pensaments per part de Déu.
La teoria del text per altra banda també es pot comparar amb Plató, el qual busca una idea que ho genera tot que es troba en un altre món, tal i com fa Descartes.

Text número 5 Descartes

2010-02-19T15:00:00.001-08:00

Idees principals:
En aquets fragment Descartes argumenta que els dubtes que sorgeixen al l’invidu venen d’ell mateix i no necessàriment de Déu. Per tant pel pet de poder plantejar-se qualsevol questió ell és subjecte, encara que dependent d’un cos que coneix l’entorn mitjançant els sentits.Per últim Descartes defensa que si no ha arribat abans aquesta conclusió ha estat per l’intromisió de quelcom manipulador que l’ha obstaculitzat el camí a la veritat i al que s’ha deixat sotmetre en tot moment.

Títol: La veritat de l’existència

Comentari:

En el fragment Descartes segura que els homes no poden jutjar fets sense tenir el menor dubte . a MÉS Descartes afegeix que el dubte és allò que porta l’home al pensament sense la necessària intervenció d’un Déu per fer-ho. Per tant ell manifesta que si l’home vacila, en consequència pensa i això demostra la seva existència.
En el fragment l’autor asegura hi ha un obstacle que impedeix a un mateix a arribar a aquesta conclusió donat a aque hi ha un poder engaños que consegueix persuadir sempre a l’individu per tal de que aquest no pensi que esdevé alguna cosa.
Comparació:

La posició defensada per Descartes de que l’home existeix per que pensa es molt diferent dela de Sant Agustí el qual defensava que l'home té coneixemnt de les coses per l'il·luminació de Déu sobre aquest objecte, per tant segons Sant Agustí el pensament ve donat per Déu i no per el propi subjecte que pensa.
Per altra banda podríem comparar aquesta teoria amb Plató, aquest defensaba que les idees eren allò que realment existia i que la veritable existència d'aquestes era després de la mort de la persona perquè la vida es només la sensiblitat i l'experiència que dóna un reflex fals del que es la realitat en si.

Puc dubtar del jo?

2010-02-19T14:57:00.000-08:00

Tot i que el que vegi sigui fals, que el que toqui no sigui el que realment és i que en general, els meus sentits m'enganyin, tot i així, JO sóc real. Podria ser que tot fos un somni doncs, tal i com asegurava Descartes? Sí pero no per això significa que no sigui cert. Els esdeveniments que tenen lloc en un somni són reals dintre del mateix i de la mateixa manera es dóna aquesta situació amb l'estat de vigília.
Pel fet de pensar per mi mateixa és cert que existeixo perquè el meu pensament ha de sortir necessàriament d'un subjecte, i aquest alhora forma part de la realitat. Per això no dubto pas del jo.
D'altra banda penso que com jo molts altres es troben en la mateixa situació pensant el mateix, i per tant , si no puc dubtar pas del jo, i ells com a conseqüència tampoc dubtaran de si mateixos. Per tant, si només puc dubtar del que és extern a mi, haig de pensar que sóc l'únic subjecte que és real?
Penso que això em dóna la possibilitat de fer quant vulgui perquè sé que sóc, fet que , encara que sembli contradictori em fa dubtar si realment existeixo només jo.

Text número 1 de Descartes

2010-02-19T14:52:00.000-08:00

Idees principals:

En el text l'autor afirma que el coneixement no es pot aconseguir no es pot aconseguir gràcies a moltes regles ja que crea confusió i dóna lloc a aspectes poc concrets i clars que poden propiciar a l'individu al vici per tenir excusa.
Per això l'autor proposa 4 regles concretes per tal d'encaminar-nos cap a l'evidència.

Títol: El mètode cartesià
Comentari:
Per Descartes l'única manera d'arribar a la veritat és per mitjà d'un camí anomenat mètode. L'autor en el text parla de les quatres regles que s'han de seguir per accedir-hi: La primera és l'evidència, ja que no podem acceptar res com a cert sense que sigui evident, la segona és l'anàlisi on es divideixen cadascuna de les facultats per així arribar als elements bàsics. La tercera regla ens mostra que hem d'anr des de els pensaments simples fins als complexos i pr últim la quarta regla l'enumeració que és la comprovació de la síntsi i l'anàlisi.

Comparació:

La teoria del autor del text és doferent d'altres autors que també van indagar en la manera d'arribar a la veritat , com és el cas de Francis Bacon, que per a ell la veritat s'assolia per mitjà de la ciència ( al mateix temps que Bacon). Descartes a diferència d'ell utiltzava per arribar a la veritat el mètode deductiu, Bacon per altra banda l'inductiu. Descartes comença el terme general i deduiex d'aquest el partcular. En canvi Bacon del cas particular arribava a un d'universal.
Per altra banda podríem comparar aquesta teoria amb Sócrates el qual nparlava de la inducció i també del coneixement universal.

Amb qui et posiciones amb Sant Anselm o amb Sant Tomàs?

2010-02-19T14:48:00.001-08:00

Si he de triar amb quin dels dos posicionar-me jo comparteixo més la posició de Sant Tomàs d'Aquino donat a que també crec que hi ha un problema entre la fe i la raó.
Des de el meu parer hi ha coses que des de la raó o el coneixement no s'hi pot indagar. Hi ha moltes situacions a la vida d'una persona que ho demostren com per exemple l'esforç per superar una malaltia que pot ser mortal, l'esperança de que hi haurà un futur millor ...etc.
Pel que fa a l'existència de Déu trobo força coherent l'argument de Sant Anselm encara que m'en posiciono totalment en contra. Jo crec que si les persones sabem qué és Déu no és perquè molts de nosaltres creiem en la seva existència si no que ho sabem per què així ens ha sigut inculcat des de la nostra infància, perquè tot i que estem en un país sense confesionalitat religiosa no cal oblidar que la religió catòlica ha influit en molts àmbits durant moltes generacions.
És per això que si algú parla de Déu jo sabré el que és sense que aquest necessàriament existeixi.

Per altra banda em mostro en contra del raonament de que ho ha un primer motor que no es mou i que mou tot l'univers, és a dir Déu. Potser és perquè opino amb les ulls d'una persona del segle XXI però crec que és molt fàcil atribuir una gran incògnita ancestral a un ésser del qual s'en justifica l'existència amb aquesta teoria.Però també haig de dir que tampoc tinc altra manera de justificar-ho.

Text d'Agustí d'Hipona

2010-02-19T14:45:00.001-08:00

Idees principals:

En el text Sant Agustí planteja que Déu és primer a tot. L'autor també remarca que Déu tardà en crear el món perquè en realitat de la magnitud del temps no existeix per tant no podia trigar ni avançar-se.
Finalment l'autor conclou afirmant que Dé és inmmutable i és sinònim del present, del passat i del futur.

Títol : Déu creador del temps.

Comentari:

Aquest text d'Agustí d'Hipona mostra la idea de la creació del món. L'autor afirma que Déu és un ésser inmutable i omnipotent que no té canvis en el temps perquè ell alhora és l'ésser més diví que creà el temps, per tant diem que és atemporal ja que es el temps passat, el present i el futur, és l'eternitat.

Comparació:

La teoria de que Déu és un ésser perfecte e inmutable, la podem comparar amb altres autor com per exemple Heràclit. Heràclit defensava que l'ésser era allò perfecte inmutable, que no presentava canvis que no era divible ( que ho podem intentificar amb el que és Déu.)

Per altra banda podem comparar també la idea de Déu amb una teoria Platònica, la del Demiurg, el qual l'autor identifica que l'esser perfecte comleix part del seus comesos ( la il·luminació del pensament). Per altra banda podem indentificar Déu com la idea suprema una idea perfecte i per tant estaria al món inteligiible de Plató.

Carta a Meneceu

2010-02-19T14:42:00.000-08:00

Idees principals:

En el text anterior Epicur parla dels plaers desitjos i dolors i sobre la felicitat que aquest poden proporcionar al cos però amb la seva justa mesura apropiada per al cos.
Seguidament l'autor parla del bé i el mal i el que són per al cos , l'un és la felicitat i l'altre la privació del dolor. Per últim l'autor manifesta la seva opinió dels plaers vans, apuntant-los com l'única manera d'accedir a través d'ells a la seva finalitat, que és el plaer.

Títol : Els plaers de l'home.

Comentari:

L'autor de la Carta a Meneceu ens fa pensar sobre el que és filosofar realment - és la tasca que realitza tant el jove com el vell- és allò que ens fa reflexionar , és allò que dóna salut a l'ànima.
Seguidament l'autor exposa que el plaer i per altra banda el dolor son els dos principis essencials de la vida i que aquest primer és l'eina per excel·lència per arribar a la felicitat.
Per tant l'home ha de fer una tria i ordenar els plaers segons la seva importància, ja que hi ha dos tipus de plaers ( els naturals i els vans).
Epicur afirma també que per tenir un futur millor és prefereible molts cops renunciar als plaers actuals i patir dolors.
Finalment l'autor considera l'autosuficiència d'un individu un gran bé i que aquest juntament amb el seny són dues grans qualitats per arribar a la felicitat.

Comparació:

La teoria d'Epicur del paler o el dolor com els principis que regeixen la vida és diferent de la d'Arsitòtil el qual defensava que la felicitat era un fi últim en si mateix. Per altra banda aquesta teoria també es diferent a la de Plato´el quals argumentava que la felicitat s'orientava al món intel·ligible i i es podia rribar a aquesta mtjançant una vida de virtud, allunyada dels plaers sensibles i dedicant-se per complet a l'intel·lecte.
Per últim Epicur fa referència en el seu escrit al seny el qual concep com una mesura per arribar al felicitat, Aristòtil per altra banda també va fer una distinció d'aquest amb la recta del seny en la qual l'identificava com el punt intermig que t'acosta a la virtud.

Text 12 de la Física d'Aristòtil

2010-02-19T14:07:00.000-08:00

Idees principals:

En aquest fragment de la física d'Aristòtil mitjançant diferents exmeples l'autor ens vol mostrar la situació inicial d'un objecte o un cos fins a allò que és engendrat.
Per últim l'autor assegura que tot i que el cos o l'objecte pot esdevenir altre cosa no és dóna aquesta raó per obligació.

Títol: La privació i els canvis en la forma.

Comentari:

En aquest text de l'obra de la Física d'Aristòtil ( la qual és un tractat de la natura) ell mostra la relació entre els canvis que es donen en els éssers naturals i així com al canvi que pot comportar el pas d'un estat a un altre com al text posa per exemple el cas de no lletrat que passa a ser lletrat, encara que l'autor indica que canvia l'estat del cosa però no el subjecte que roman sen el mateix.
Per tant de l'home no lletrat podem dir que és lletart en potència, ja que té possibilitats per ser-ho encara que això no comporti ser-ho per obligació.
Mitjançant aquesta teoria Aristòtil ens mostra les argumentacions del ésser i el no ésser, que manifesten que un sense l'existència de laltre no pot ser-hi. Els contraris són necessaris , ja que de l´ésser no pot venir de l´ésser perquè ja és ésser, i de cap manera pot provenir del no-ésser absolut perquè del no res no en pot sortir-ne res. Però d´un ésser relatiu si que en pot sortir un ésser.
per tant segons el text podem entendre que del moviment en surt l'acte d'un ésser en potència, i que les potències s'actualitzen continuament.

Comparació:

La teoria d'Aristòtil en que el moviment és l'actulaització en potències del ésser en acte es pot coparar a la teoria sobre el moviment d'Heràclit el qual afirmava que el moviment era un fet imparable i cíclic que afectava a tots els cossos ( panta rei) i el canvi era el motor de la física.
Per altra banda també podem considerar semblant el acte d'Aristòtil amb el món intel·ligible de Plató. Podem entendre l'acte de l'esser com a idea, i la potència ( allò que pot ser però que encara no ho és) esdevindria el món intel·ligible.

També podem identificar la privació d'Aristòtil amb la teoria de Parmènides de no ésser, l'acte seria això primer, perquè d'ella no en pot sortir res i la privació seria l'esser ja que té possiblilitats per ser-ho i per tnt esdevé ja de per si alguna cosa.

Què ve abans l'ou o la gallina?

2010-02-19T13:59:00.000-08:00

És dificil tenir seguretat completa sobre la resposta a aquesta pregunta, ja que no és inequívoca. La meva opinió respecte a aquesta endivinalla ancestral és tan difosa com la confusió mental que et provoques a tu mateix quan t´ho planteges.
En primer lloc, crec que si rumiem tant sobre aquesta pregunta es, perquè sempre s´ha donat la mateixa situació, que d´una gallina sorgeixi el ou, i del ou la gallina, i aixi succesivament independentment dels canvis evolutius que hagi patit l´animal, que després han passat al ou i així a la següent generació. Si tenim en compte els canvis, potser sí és més acertat dir que l´ou es l´origen, perquè és que l´animal que anomenem gallina sempre ha romangut sense canviar, sense cap alteració genètica d´una generació a la altra? Per tant, si en un principi un animal X posa un ou i després en surt gallina, ve abans el ou que la gallina.
Encara que si no s´està d´acord s´hauria de concretar, Un ou es de gallina perquè el posa una gallina o perquè d´ell en surt una gallina? O es que s´han de complir totes dues posibilitats?
Si ens plantegem les diferents opcions posibles trobem:
L´ou és de gallina perquè el posa una gallina: per tant es primer la gallina.Si per el contari afirmem que l´ou es de gallina es perquè d´ell en surt una gallina, aleshores a partir d´això es primer l´ou. Si ajuntem totes dues condicions,que l´ou es de gallina perquè el posa una gallina i d´aquest en surt una gallina és primer una gallina el primer es la gallina. Pero si per últim, d´un animal anterior semblant a gallina posa un ou i en surt una gallina, no és primer la gallina és l´ou.

Amb qui t'identifiques més, amb Plató o Aristòtil?

2010-02-19T13:41:00.000-08:00

És difícil per a mi posicionar-me a favor d'una teoria o de l'altra donat a que en primer lloc, desconeixo la major part de les teories d'Aristòtil i per altra banda comparteixo moltes de les idees de Plató.
Essent conscient de tot això em decanto més cap a la visió d'Aristòtil, perquè com ell jo també opino que la realitat és quelcom sensible, allò que està al abast del nostres sentits i no és allò que es troba ubicat en un món que ni tan sols sabem si existeix i que per accedir al qual només ho podem fer mitjançant la mort pròpia i individual de cadascú.

Un altre dels motius per els quals em posiciono a favor d'Aristòtil és que jo també penso que l'essència de les coses es troba en elles en si mateixes i no en un perfecte tal i com defensava Plató.

Un dels arguments que menys comparteixo de Plató és el que atribueix a la filosofia el "títol" de la preparació de la mort. El meu parer respecte aquest tema és que la filosofia és la preparació per la vida, ja que és necessària per compendre la realitat -per els moments una realitat sensible- i que és ajut que al final ens ajuda potser a arribar més lluny.

Finalment, opino que si estic més d'acord amb Aristòtil és potser perquè no sóc gaire idealista i en cambi força pragmàtica. Per a mi el pensament idealista en els nostres temps implica tenir fe en que en un fi tot serà perfecte. I això em sembla força innocent, ja que és inútil pensar a on anem si ni tan sols sabem que realment existeix aquest altre món en el qual tant pensem.
És una manera de buscar una via de sortida inventant un indret per tal de cercar allà el que en el món actual ( o el dels temps d'aquest dos filòsofs) no trobem.

Comentari del Fedó pàgina 16-18

2010-02-19T11:18:00.000-08:00

Idees principals:

En aquest fragment del llibre del Fedó, trobem un diàleg entre Sòcrates i Cebes en el qual tots, en un primer moment,debateixen sobre la inmortalitat de l'ànima i la possibilitat de que aquesta arribi al coneixement després de la mort.
Seguidament Sócrates exposa que les animes mortes no resideixen en un punt determinat , idea fícticia fruit de tradicions antigues ( que quden estancades a les aigues de l'Hades), si nó que moren per a tornar a néixer posteriorment, transmigrant d'un cos a un altre.
Finalment Sócrates, amb el raonament anterior exposa que d'aquesta manera les coses sorgeixen del seu contrari.

Títol: l'origen dels contraris

Comentari:

En aquest diàleg entre Sócrates i Cebes, el primer argumenta la seva teoria de que l'ànima no desapareix amb la mort i arriba a la veritat mitjançant aquesta. A més concep la mort com una manera de donar la vida ja que Sócrates rebutja les creences de que les ànimes resten a l'Hades, i entén que l'anima després de morir transmigra de cos en cos, i per aquest principi, la mort genera vida, és a sir que d'un contari en sorgeix el altre. per tant l'autor ens exposa mitjançant la boca Sócrates la seva teoria de la necessitat dels contraris.

Comparació:
La teoria de la lluita de contraris no és originària de Paltó, si no que ja havia estat manifestada per Heràclit el qual defensava que la lluita entre oposats era necessàriaper originar la vida.
Podem relacionar la teoria de Plató de la transmigració de les ànimes que exposa en el fragment amb la dels pitagòrics el quals defensaven que amb la mort d'una persona l'ànima no despareixia la qual després de separar-se del cos esdevenia pols que mitjançant la respiració els nadons retenien al cos donant així lloc a la transmigració d'aquesta.

Influències rebudes de Nicolau de Maquiavel

2010-02-07T09:31:00.001-08:00

En primer lloc,és freqüent en diferents autors expressar la creença que la figura de Ferran el Catòlic va servir d'inspiració a Nicolás Maquiavelo per escriure una obra la influència de la qual ha arribat fins als nostres dies: «El Príncep». En conseqüència, no deixa de ser interessant descobrir en la famosa obra del florentí, algunes de les característiques inherents al monarca espanyol.
Contemporanis l'autor i el suposat model, si bé aquell va morir onze anys després que aquest, no deixa de ser atractiva la pretensió d'intentar l'anàlisi dels consells de Maquiavelo deduïts de la conducta de Fernando d'Aragó.

Són difer els aspectes i facetes que podrien triar-se per a comentar els trets i la manera d'ésser de Fernando i no pot deixar de pensar-se en les consideracions que en «El Príncep» es contenen sobre els exèrcits, que tant van influir més tard en altres militars i generals com Napoleó Bonaparte.

D'altra banda hi ha altres altres influències pot ser més de caire filosòfic i literari que van marcar profundament a Nicolau de Maquiavel així com la seva obra i pensament, aquest foren:
En primer lloc Ciceró , filòsof, escriptor i orador romà, considerat un dels més grans retòrics i estilistes de la prosa en llatí de la Roma antiga. Ciceró va néixer en una família pertanyent a la noblesa però sense relació amb la classe senatoria romana. Després d'acabar la seva educació primària, es va traslladar al costat del seu germà a Roma a la fi dels anys 90 aC, aprenent filosofia i retòrica sota la tutela del famosos orador Craso. Temps després, Ciceró va començar a estudiar dret romà amb Escévola i més tard filosofia en l'Acadèmia de Plató. Després de participar de la Guerra dels Aliats mediant l'any 89 aC, Ciceró va començar la seva carrera pública com advocat, intervenint en un judici de molt interès públic en l'any 80 aC i el defensa del qual amb èxit ho va transformar en cèlebre advocat i gran orador. Després d'un viatge pel mediterrani, en 74 aC es va incorporar al Senat després de ser designat cuestor (jutges encarregats dels casos d'assassinat o alta traïció) i temps més tard Cònsol (63 aC). En 51 aC Ciceró va acceptar el càrrec de procónsul de la província romana de Cilicia, per a després tornar A Roma i donar suport a Pompeyo contra César en la guerra civil. Després de la victòria de César va ser perdonat i va haver d'allunyar-se de la vida política, dedicant-se a escriure. Amb l'assassinat de César en 44 aC, va reprendre la política i es va oposar al dictador Marco Antonio i va ser assassinat pels seus partidaris en 43 aC. Ciceró és el major i més influent dels oradors romans i un home de lletres en la seva integritat, republicà convençut i enemic de la tirania.
Les sevs obres sobre les lleis i la republica foren anys posteriors inspiració per a Maquiavel.

En segon lloc Maquiavel va rebre també l'influència de Gayo Salustio Crespo gran historiador Romà que les seves dues cartes (Duae epistolae de república ordinanda) amb consells polítics així com altres anuncis enviats al César i els fragments supervivents de les Històries són on es complau a descriure la reacció contra la política i la legislació del dictador foren influents per a Maquiavel.
En tercer lloc un altre antecedent al filòsof de l'obra El Principe fou Sun Tzu, escriptor, pensador, polític i militar xinès, autor del més antic i brillant tractat militar, "L'art de la guerra". Sun Tzu va viure en el període de primavera i tardor (722 aC - 481 aC) durant la Dinastia Chou (1045 aC - 221 aC). Va dedicar gran part de la seva vida a les confrontacions i a causa de els seus innombrables triomfs va ser considerat un expert estrateg i militar. Un dels deixebles de Sun Tzu, Sun Wu, és l'encarregat de compilar en tretze toms els seus coneixements i finalment Sun Pin, descendent de Wu, és el qual publica "L'art de la guerra". Sun Tzu va ser el primer estrateg i teòric militar de Xina i ha estat aclamat com el "savi militar". El seu llibre "L'art de la guerra" és el primer tractat castrense del món i la seva influència ha superat les fronteres militars arribant a la política, la diplomàcia, la cultura i l'economia.
Per últim Nicolàs de Maquiavel fou infuenciat també per Tito Livio historiador romà. La seva principal obra és ab urbs condita libri cxlii (més coneguda com dècades).
Maquiavel a més va ser la font d'inspiració d'altres filòsofs o autors posteriors, com és el cas de
Georg Wilhelm Friedrich Hegel,Hannah Arendt,ean De La Fontaine, Jean Jacques Rousseau,Karen Blixen i Thomas Hobbes

Comentari de text ( pàgina 11 del Fedó de Plató)

2010-02-06T10:59:00.000-08:00

1)Idees principals:
Segons Plató i la teoria que exposa en aquest fragment del Fedó el cos és la presó que impedeix a l'home arribar a la veritat, perquè el cos és alló que ens distrau en el camí capa la veritat ja que ens dóna preocupacions donades per les passions, els temors i desitjos. Tot això són obstacles que fan que l'home s'allunyi de la veritat ja que fan que el cos esdevingui impur i només amb la puresa d'aquest es pot accedir-hi.

2)Títol:
La puresa com a via cap a la veritat.

3)Comentari:
Aquest fragment de l'obra del Fedó va referència a la teoria del dualisme platònic entre el cos i l'ànima. Segons plató l'ànima tendeix al món intel·ligible, encara que es troba presa en un cos terrenal, que unicament amb la mort d'aquest té via lliure cap a la veritat.El cos és allò que mitjançant les passions els sentiments, els temors els odis queda contaminat i d'aquesta manera, aïllat de qualsevol posiblilitat d' arribar a la veritat.

Plató planteja en que l'home s'ha d'adonar d'aquesta situació i buscar la puresa al llarg la seva vida ( filosofia per tal d'estar preparat per a la mort que és alhora l'ínica manera de conseguir conèixer la veritat de totes les coses.

Projecte 2

2010-02-05T03:02:00.000-08:00

Projecte 2

-Mitjans del segle XV, on hi ha una etapa de nous descobriments ( Les Azores, per part dels portuguesos) i nova tecnologia.
-Al 1462 neix Pietro Pomponazzi, filòsof italià.
-Mor Cosme de Médici, polític i banquer influent italià.
- mor Eneo Piccolomini, papaPío II (1458-1464). Ocuparà el seu lloc Pablo II.
-1465 Amadeu IX es converteix en duc de Savoia.En aquest mateix any neix també el matemàtic italià Scipione del Ferro.
-1466 mor Donatello artista italià del moment.
-1468 esdeveé Papa Pablo III.En aquest mateix any mor Gutenberg , l'inventor de la impremta.
-1469 Lorenzo el Magnífic, de Médici succeeix al seu pare en el tron de Florencia.
-Neix Erasmo de Rotterdam, filòsof holandès.
-Neix Vasco de Gama explorador italià.
-1471 mor Antonio Bacadelli, jurista canonge, poeta i erudit italià.
-1473 Botticelli pinta San Sebastián i Verrocchio crea el David.Neix Aruvico aviosto poeta italià.
-14 neix l'artista, pintor i escultor Miquel Àngel.En aquest mateix anys és executat el visir otomà d'origen greg Mahmoud Pacha, sospitós d'haver negociat amb Venecia entre 1469 i 1473 per restaurar el imperi Bizantí.
-1478 Els Médici es fan amb la ciutat de Florència la qual deixen completament destruida.
-1479 Sicília s'incorpora al regne d'Aragó.
-1480 Leonardo Da Vinci inventà el paracaigudes.Per altra banda Ludovico Sforza aconsegueix la regència de Milà.Apareix el renaixement a Espanya.
-Al 1482 marcilio Ficcino publica la seva obra "Theologia Platónica"
-Cristòbal Colom viatja a Guinea.
-Al 1483 neix Rafael cèlebre pintor italià.
-Al 1484 Inocenci VIII inicia el seu papat.
-1485 neix Tiziano gran pintor Italià.
-1492 Cristobal Colom embarca de Palos de la frontera.
-1495 Carles VIII de França pren a la força el regne de Nàpols. Venecia Milà, el Papa i els Reis Catòlics formen una lliga contra ell i l'obliguen a retirar-se.
-1499 Miquel Àngle conclueix la Pietat.
-1502Juli II és el successor del Papa Pio II.
-1503Neix Nostradamus.
-1506 el Papa Juli II cra la Guàrdia suissa.
-1507 mor César Borgia fill del Papa Alexandre VI.
-1508 Miguel Angel comença a pintar els frescos de la capella Sixtina.
-1509 Al nord d'Itàlia els francesos derroten als venecians a la batalla d' Agnadello
-1512 Les tropes franco-ferraresas derroten a la Santa Liga a la batalla de Ràvena durant les guerres italianes.
-1513 comença el Papat de Lleó X.
-1514 Juana de Castilla assumeix el regnat d'Aragó, Sicília, Nàpols i Navarra.
-1519 Magallanes entra a Río de Janeiro.
-Al 1521 el Papa Lleó X excomulga a Martí Luter.
-Al 1523 surt escollit Papa Clement VII
-1524 Té lloc la batalla de Pavía on les tropes espanyoles derroten a les franceses ( en el actual territori italià).
-1529 Miguel àngel treballa a les fortificacions de Florència.

Síntesi en mapa conceptual del Fedó de Plató

2009-11-19T10:40:00.000-08:00

Per veure-ho ampliat clica a sobre de l´esquema

Existeix una vigència del mite de la caverna en l´actualitat?

2009-11-10T11:49:00.000-08:00

Desde el meu punt de vista, sí crec fermament que el mite de la caverna és totalment vigent avui en dia i més si es viu en un país desenvolupat com el nostre.

Un exemple del que em vull referir és la comunicació en general.

Tot el que s´ens mostra als mitjans de comunicació no és res més que un miratge d´allò que és realment. Les revistes, els diaris, la premsa en general manipula tot el que és notícia donant una visió subjectiva segons l´ideologia de l´editorial o mitjançant l´opinió del mateix periodista que redacta l´edeveniment.Sempre enganyats, incapacitats per no poder treure una conclusió veraç d´un succés, ja que sempre estem influenciats per una d´aquestes fonts i no sabem el que realment passa de primera mà.

Els anuncis també són un altre fals mirall en el que mirar-se.Mostren tot allò que " necessitem" que és indispensable, d´una alta qualitat, amb els ingredients més naturals que poguem imaginar... Però que alhora de la veritat, al adquirir el producte, no és així. La efectivitat, comoditat i felicitat que ens han venut sobre aquest productes, si realment existeix té una durada tan ínfima proporcional a la durada d´aquest anuncis.La pregunta seria doncs, perquè ho fem? Per seguir les modes, les tendències o per voler tenir una vida més còmoda en general( almenys en els anuncis es pinta d´aquesta manera) es voler aconseguir el món felicitat que es mostra a l´altra banda del televisor, que perquè es pugui reproduir necessita hores del que s coneix col·loquialment com "chapa i pintura", contractacions d´actors que siguin convincents i molt focos i càmares.

No cal anar tan lluny, tampoc per contemplar aquesta realitat, un diàleg amb una persona propera n´és també present el mite. Arribarem mitjançant aquest intercanvi de paraules arribar a allò que el mou, allò que l´impulsa, a saber el que sent de forma veraç i inverosímil sense caure en el subjectivisme? Mai. únicament ens hem de conformar en allò que ens expressa, que ens mostra, que esn explica, sense tenir la seguretat que en aquell determinat moment està o no està sent fals o l´oposat.

Alegoria del mite de la caverna amb fragments de la pel·lícula Matrix

2009-11-10T11:11:00.000-08:00

Comentari obert del mite de la caverna

2009-11-10T10:36:00.000-08:00

El mite de la caverna és un relat escrit per Plató un dels filòsofs i pensadors més influents de tota la Filosofia Occidental.

Plató , nascut l´any 427 A.C va ser un filòsof alumne de Sócrates i mestre d´Aristòtil, de familia noble i benestant de l´alta aristocràcia. Les seves obres més importants són els diàlegs, el Fedó i la Republica.

És en la setena part d´aquest llibre on es troba el mite de la caverna, un relat on es concentra el més profund del seu pensament.

En el mite, que es troba estructurat en forma de diàleg entre Sócrates, Glaucó i ell mateix es ralata la presència d´uns homes captius des de la seva infància, lligats per les cames i el coll a l´interior una obscura caverna. A quests presoners inmòvils per les cadenes només poden mirar cap endavant, i de darrera d´ells prové la llum d´un foc que crema enlairat i llunyà.

Entre el foc i els encadenats hi ha un camí que alt al llarg del mateix s´ha construit un mur, de manera que els captius no han vist res més que les ombres projectades pel foc al fons de la caverna , d´homes que passaven pel camí transportant figures de totes formes.

Aleshores els captius, no conscients d´això , creuen que allò que veuen no són ombres, sinó objectes reals, per tant es troben totalment enganyats pels sentits i estan condemnats a pendre per certes cadascuna de les falses reproduccions. A més en el diàleg explica que si un d´aquests captius, fos alliberat, no s´acostumaria a la llum i cercaria les ombres i els reflexos que consideraria més reals., però que més endavant, observaria els objectes originals i descobriria la bellesa, la nitidesa, els colors...

Plató a més afirma que si aquest presoner tornés a la caverna per explicar el que hi ha a fora, el fet de que viuen en falsedat,, a la resta de presoners, aquests aïllats per la foscor, el prendrien per boig o s´en riurien.

Fins i tot, afirma que si l´alliberta els obligués a sortir i els deslligués, si tinguessin oportunitat el matarien, perquè els presoners són ignorants, incults i violents.

En aquest mite, que és un símbol que representa el pas del món sensible al del món de les idees, apareixen diferents símbols, que fan un símil amb la realitat, com per exemple:

Els presoners: que ens representa a les persones, que ens trobem enganyades pels sentits.

L´alliberació del presoner: que suposa arribar a la veritat, o al món de les idees.

Les ombres: Són les idees falses que tenim dels objectes reals

L´ascenció del presoner: és el dur pas per arribar al món del intel·lecte, és la pèrdua de la ignorància.

El foc: És quelcom que ens ayuda a distingir allò que tenim al costat.

El Sol:La llum de la raó i de l´idea de Bé.

L´intent d´assassinat del presoner alliberat: representa que és el procés de mort de Sócrates, i l´intent frustrat de qualsevol que intenti mostrar la veritat als homes.

El mite de la caverna

2009-11-10T10:27:00.001-08:00

Heus aquí el mite de la caverna de Plató:

El mito de la caverna

- Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.

Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.

- Ya lo veo-dijo.

- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.

- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!

- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?

- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?

- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?

- ¿Qué otra cosa van a ver?

- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?

- Forzosamente.

- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?

- No, ¡por Zeus!- dijo.

- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.

- Es enteramente forzoso-dijo.

- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?

- Mucho más-dijo.

II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?

- Así es -dijo.

- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?

- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.

- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.

- ¿Cómo no?

- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.

- Necesariamente -dijo.

- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.

- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.

- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?

- Efectivamente.

- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?

- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.

- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?

- Ciertamente -dijo.

- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.

- Claro que sí -dijo.

III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.

- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.

L´intel·lectualisme moral socràtic

2009-11-10T10:26:00.000-08:00

Idees principals del text:

El text parla de la concepció que té la gent comuna de la ciencia, que creuen que és quelcom que no comanda res, que no porta enlloc, encara que és essencial per al desenvolupament i prgrés de l´individu. En comptes d´això les persones es deixen guiar per les passions i els plaers.

Títol: La ciència coma guia.

Comentari:

En el text s´ens parla de que les persones es deixen guiar per allò a que no les condueix a res transcendental, com les passions, les pors, els plaeres, en canvi de tenir com a comanda la ciència , que és allò que mostra l´essència de les coses, que permet tenir un coneixement i que li permetrà distingir el bé del mal, i saber-se governar per allò que és correcte, ja que la ciència és allò que dona suport a l´enteniment de l´individu, és allò que tal com posa al tex, " fa d´auxiliar".

Comparacions:

Sócrates en el text fa menció a les seves teories ( per mitjà dels escrits de Plató) a més important d´elles és la de l·lintelectualisme moral. En aquesta teoria Sócrates es troba obsesionat en definir tots els conceotes morals per tal evitar confusions i pensaments erronis i facilitar un diàleg entre aquests.

Sócrates en el text parla de la necessitat d´un coneixement universal ( la ciència) que é allò necessari i emprescindible per comandar a l´home, que li permetra saber allò que és bo i allò que no ho és. Aquesta teoria de Sócrates de la creeença d´un coneixemnt universal es contrària al relativisme i esceoticisme que practiquen la resta de sofistes, com és el cas de Protàgores, que afirmen que no hi ha saber universasl nio estructures fixes i eternes ( a diferència de Sócrates).

Sócrates també argumenta que cadascú conté la veritat en oposició als sofistes, que defensen la variabilitat dels judicis, ja que allò que és bo per uns no pot ser-ho per els altres.

Síntesi, una altra manera d´entendre els sofistes

2009-11-10T10:24:00.000-08:00

Un paisatge de paraules

Un nou concepte de saviesa emergeix d´una situació històrica i cultural que obliga a reflexionar sobre els conceptes fonamentals, que són:

La Naturalesa: És una de les institucions importants de la interpretació del món, és el descobriment d´una realitat que es desenvolupa des de si mateixa. Té els seus propis ritmes i lleis.

Llei: S´oposa a la Naturalesa. és essencial en la vida humana,és allò que en la vida de l´ésser humà busca l´equilibri i l´harmomia.

Tècnica:És l´art de modificar o de produir quelcom real. Amb la tècnica s´intenta rspondre i complementar la insuficiència de la naturalesa humana. La tècnica brota de les necessitats de l´home però també de la interpretació o ideologia amb la qual es manejaven aquestes necessitats. La societat determinava segons els interessos, les tècniques que haurien de dominar. La tècnica esdevé una manera creativa de cercar la seguretat,

Ciutat: No és només l´espai concret on es desenvolupa la vida dels homes, sinó una abstracte on es donaven lloc a les relacions socials. La ciutat és definida com una empresa col·lectiva en que l´impuls inicial és la necessitat de convivència.

LLenguatge: L´importància de la comunicació entre els homes és el més característic d´aquest període.Els valors que descansen en les paraules són valors que cal discutir i reconstruir mitjançant el diàleg i la confrontació d´opinions. El logos per tant, es una realitat peculiar, inhaprensible.El logos es pot sentir, però el llenguatge és més complicat i abstracte. El logos es troba en la consciència personal, constitueix i determina a l´éssser humà. Per això part de la sofística es dedica a estructurar i organitzar el llenguatge, ja que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula, d´allò que és cert o allò que ocultem que és fals.

Totes les nostres obres han de ser mogudes i justificades en un poder dir i tot això ha d´estar harmonitzat per la personalitat.

Educació: Els sofistes plantegen l´educació analitzant els continguts que transmet la tradició. La força dels valors tradicionals havia constituit l´element dominant de l´educació i de les generacions que havien de formar-se ho feien des d´aquest valors establerts. Una nova educació que estigués amb els principis democràtics, i que es trobava en la paraula, ja ques l´únic vehicle amb el qual podem arribar al centre mateix de la vida personal.

Veritat:Amb els sofistes la veritat entra a formar part de les estructures mateixes del llenguatge i té a veure amb allò que neguem o allò que afirmem. Amb això la veritat comença a ser l´expressió de l´ambigüetat de la vida, de les possibilitats de l´existència. Aquesta es manifestarà segons la forma en que la utilitzem. Per això la retòrica serà un art mostri veritat o les formes per fingir-la.En resum, la veritat quedarà lligada a la demostració ja que ha de ser provada i argumentada.

És possible arribar a la veritat absoluta?

2009-10-06T10:30:00.000-07:00

Des de el meu punt de vista arribar a la veritat absoluta en totes les seves formes existents és impossible. Aquesta es troba tan amagada i alhora té tant de recl a ser torbada que només uns quants tenen l´empeny de voler arribar fins a ella.

Actualment les ciencies exactes com les matemàtiques i aquelles que indaguen en els misteris de la natura com per exemple la biologia, ens acosten a la veritat, però en altres aspectes. com les relacions humanes, és possible almenys arribar a tocar-la? No, de fet la nostra societat es basa precisament en un mur de falsedat on veiem dibuixades a la perfecció allò que es busca que nosltres hem de ser, allò que s´espera que hem de seguir, allò que per força ens ha d´agradar.

És un miratge tan contradictori que no és dificil veure individus actuant com pasarells fent allò qu es considera que és veritat, com donar l``esquena a situacions o esdevenimentsque si que són certs i universals, la maternitat o la vellesa?, I tot això per què? Perquè el món actual està basat en lo jove i lo superficial, encara que això sigui una incongruencia. Potser l``única veritat en aquest món de les aparebces és la ferum a odi, enveges,mentides, interessos i ambició que es pot ensumar en qualsevol cantonada.

Si algú aconsegueix trobar la veritat absoluta pot sentir-se satisfet i realitzat, però no crec que cap home estigui mai destinat a trobar-la, perquè saber-ho tot de tot, el convertiria en un altre cosa que ja no seria humana, esdevindria omniscient,un déu.

Comentaris dels fragment de Parmènides

2009-10-06T10:29:00.000-07:00

Idees principals dels fragments:

Ens els fragments es fa refèrencia a l´ésser que és allò que es pot conèixer que s´oposa al no ésser que és allò incomprensible.Parménides identifica el pensar amb l´ésser . Parménides també explica que el punt d´inici és el mateix que el final, que no importa allà on comencem ja que el punt d´inici serà el mateix de fi.

Títol: La perfecció de l´ésser.

Comentari:

Ens aquests fragments Parmènids ens exposa la seva teoria de l´ésser, aquella on ell argumenta que l´esser i el pensar són la mateixa cosa, que l´´eser es allò perfecte , inmutable i indivisible que ho origina tot, que és allò que pot ser pensat i el no éssr pel contrari no.L´é sser es allò al que els homes i l´entorn ens trobem sotmesos.Una altra teoria que s´exposa als fragments és la de que és impossible arribar a u punt. La concepció de Parmènides de la realitat en foma de cercle, fa que tingui aquesta teoria. En una circumferència dona igual on iniciem l´inici del notre traç ja que sempre acabarem en el mateix punt d´inici. Això él el que l´autor plasma en la realitat.

Comparació:

La teoria de l´existència d´un principi originari d´un ésser que ho regeix tot s´oposa a les eories d´altres autors. Un exemple de teoria diferent és la que exposa Anaximandre, el qual afirma que hi ha l´apéiron, que és el principi i elemnt de les coses existents i que conté la causa del naixement i de la destrucció de les coses. Una altra teoria oposada és la de Anaximenes, que defensa que el principi de les coses és el vent, una altre oposada és la d´Heràclit que defensa que el principi originador és el foc.

Nicolau de Maquiavel

2009-10-04T07:22:00.000-07:00

Vida i Obra de Nicolau de Maquiavel

2009-10-04T07:03:00.000-07:00

Vida:

Florència, 1469-1527) Escriptor i estadista florentí. Nascut en el si d'una família noble empobrida, Nicolàs Maquiavel va viure a Florència en temps de Lorenzo i Pedro de Médicis. Després de la caiguda de Savonarola (1498) va ser nomenat secretari de la segona cancelleria encarregada dels Afers exteriors i de la Guerra de la ciutat, càrrec que va ocupar fins a 1512 i que li va dur a realitzar importants missions diplomàtiques davant el rei de França, l'emperador Maximilià I i César Borgia, entre uns altres. La seva activitat diplomàtica va ocupar un paper decisiu en la formació del seu pensament polític, centrat en el funcionament de l'Estat i en la psicologia dels seus governants. El seu principal objectiu polític va ser preservar la sobirania de Florència, sempre amenaçada per les grans potències europees, i per a aconseguir-lo va crear la milícia nacional en 1505. Va intentar sense èxit propiciar l'acostament de posicions entre Luis XII de França i el papa Juli II, l'enfrontament del qual va acabar amb la derrota dels francesos i el retorn dels Médicis a Florència (1512). Com a conseqüència d'aquest gir polític, Maquiavel va caure en desgràcia, va ser acusat de traïció, empresonat i lleument torturat (1513). Després de recuperar la llibertat es va retirar a una casa de la seva propietat als afores de Florència, on va emprendre la redacció de les seves obres, entre elles la seva obra mestra, El príncep (Il principe), que Maquiavel va acabar en 1513 i va dedicar a Lorenzo de Médicis (a pesar d'això, només seria publicada després de la seva mort). En 1520, el cardenal Julio de Médicis li va confiar diverses missions i, quan es va convertir en Papa, amb el nom de Clemente VII (1523), Maquiavel va passar a ocupar el càrrec de superintendent de fortificacions (1526). En 1527, les tropes de Carlos I d'Espanya van prendre i van saquejar Roma, el que va portar la caiguda dels Médicis a Florència i la marginació política de Maquiavel, qui va morir poc després de ser apartat de tots els seus càrrecs. L'obra de Nicolàs Maquiavel s'endinsa per igual en els terrenys de la política i la literatura. Els seus textos polítics i històrics són deutors de la seva experiència diplomàtica al servei de Florència, cas de Descripció de les coses d'Alemanya (Ritrato delle cus della Alemagna, 1532). En Discursos sobre la primera dècada de Tito Livio (Discorsi sopra la primera deca digues Tito Livio, 1512-1519) va esbossar, anticipant-se a Vico, la teoria cíclica de la història: la monarquia tendeix a la tirania, l'aristocràcia es transforma en oligarquia i la democràcia en anarquia, el que duu de nou a la monarquia.

Obra :

En El príncep, obra inspirada en la figura de César Borgia, Maquiaveldescriu diferents models d'Estat segons quin sigui el seu origen (la força, la perversió, l'atzar) i dedueix les polítiques més adequades per a la seva pervivència. Des d'aquesta perspectiva s'analitza el perfil psicològic que ha de tenir el príncep i es dilucida quines són les virtuts humanes que han de prevaler en la seva tasca de govern. Maquiavel conclou que el príncep ha d'aparentar posseir certes qualitats, ser capaç de fingir i dissimular bé i subordinar tots els valors morals a la raó d'Estat, encarnada en la seva persona. El pensament històric de Nicolàs Maquiavel va quedar plasmat fonamentalment en dues obres: La vida de Castruccio Castracani de Lucca (1520) i Història de Florència (Istorie fiorentine, 1520-1525). Entre els seus treballs literaris es conten variades composicions líriques, com Les decenales (Decennali, 1506-1509) o L'ase d'or (L'asino d?or, 1517), però sobre totes elles destaca la seva comèdia La mandrágora (Mandragola, 1520), sàtira mordaz dels costums florentinas de l'època. Clizia (1525) és una comèdia en cinc actes, de forma aparentment clàssica, que se situa en la realitat contemporània que Maquiavel tant desitjava criticar.

Enllaços:

http://www.monografias.com/trabajos13/nicomaq/nicomaq.shtml

Aquí podreu trobar la vida i obra del autor.

http://www.monografias.com/trabajos36/maquiavelo/maquiavelo.shtml

Aquí trobeu les aportacions filosòfiques d´aquest autor juntament amb les obres.

http://www.maquiavelli.com.ar/

Pàgina on trobarem l´història i llegat del filòsof juntament amb fòrums.

http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=626

Pàgina amb cites i frases de l´autor.

http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pages/Maquiavelo/Maquiavelo_ElPrincipe.htm

Edició Virtual de la obra pòstuma de Maquiavel

Comentaris dels fragment d´Heràclit

2009-10-04T06:49:00.000-07:00

Idees principals dels fragments:

Els fragments parlen sobre aquella raó que ho regeix tot i sobre la qual els homes presenten una ignorància o un desinterès.Els textos també fan referència a la lluit de contraris, a partir de la qual, s´engendra tot allò que coneixem.Els fragments també parlen del panta rei i del cicle canviant de les coses i d´aquell que coneix el lógos, el savi.

Títol: El canvi perpetu

Comentari:

En els fragments Heràclit ens exposa les seves diferents teories. La primera, l´existència d´una raó universal que tot ho regeix que és inmutable i perpetua la qual segons ell es troba en els homes encara que la desatenguin.Heràclit enteén el logos en els homes com una metà de la intel·ligència.Pel que fa les altres teories exposades, la següent seria la de l``aexitencia de contraris en el nostre món que generen la vida i l´aparició de totes les coses, aquest contaris que es troben oposats es necessiten un al altre al mateix temps per donar lloc a tot, a través d´una harmonia.Heràclit també parla del canvi de les coses, és el "tot flueix" que tot es troba en constant canvi.Per últim l´autor parla del lógos coma element que tot ho origina, que és el foc el qual descriu com a elemnt que mostra el pricipi i el fons inestable de la realitat, Heràclit relaciona el lógos com l´alè del home, allò que li dóna vida.

Comparacions :

La teoria d´Heràclit del foc coma principi de vida, s´posa a la d´altres autors com per exemple Anaxímenes,el qual defensa que l´arkhé és l´aire, que esdevé foc mitjançant la rarefacció i que origina diferents proocessos fins que l´home esdevé. Aquest concepte de l´aire coma principi originador sorgeix a partir de l´observació de processos naturals com la mateixa respiració.

Aquesta teoria és també diferent a la Tales de Milet el qual afirma que el principi de totes les coses és l´aigua, treient aquesta conclusió també a través de l´observació dels processos naturals.

Comentari del Fragment d´Anaximandre

2009-09-17T08:27:00.000-07:00

1) Idees principals:

-L´autor en aquest fragment afirma que hi ha un punt inclasificable cronològicament e ilocalitzable en que s´origina un principi que dóna lloc al naixement i aparició de totes les coses .

-A més l´autor transmet que aquest mateix punt en que sens dóna la vida és també allò que ens du cap al nostre final, i el defineix com mun càstig que ja en vidas paguem amb penes i sofriment.

2) Títol :

El principi de totes les coses

3)Comentari:

L´autor del fragment és Anaximandre de Milet que seguia el principi de Tales per interpretar d´una manera més racional la relació entre l´home i l´Univers . Anaximandre utilitza el terme ápeiron per designar aquest principi i element de les coses existents, que conté la causa tota del naixement i de la destrucció del món.

D´aquesta manera s´arriba a una diferent percepció de la realitat que és imprecisa i indeterminada.

Activitat 35

2009-05-29T14:10:00.000-07:00

La societat i l´Estat

1) Idees principals :

-L´autor defensa que l´exercici del poder públic l´han de tenir tots els ciutadans i no un nombre determinat de persones.

-A més afirma que aquest poders tenen uns límits, i que les persones tenen més drets per sobre d´aquest poder.

-L´autor també defensa que el poder públic tendeix a fer-se absolut i a pasar per sobre de les llibertats de qualsevol persona i és un error creure que perquè hi hagi democràcia no hi pot haver.hi un absolutisme.

2) Títol: Buits i responsabilitats de la democràcia

3) Desenvolupament:

En el text , Ortega i Gasset afirma que tots els ciutadans han d´exercir el poder públic, sense excloure a ningú, perquè les decisions que es prenen a partir del qual ens afecten i ens determinen com a membres de l´Estat . A més l´autor insisteix que aquest poder s´ha de dur a terme tenint presents uns límits que determinin la teva llibertat d´acció perquè hi ha coses, com l´intimitat o elñs drets civils dels ciutadans que no s´han ni es poden negar , tal i com diu en el text `` les persones tenen drets previs a tota ingerència de l´Estat).

Per últim l´autor, recorda que el poder públic tendeix a no reconèixer els límits que ha de tenir en una societat i és independent de quantes persones tinguin, perquè l´error més gran que es pot cometre és creure que amb la democràcia no por haver-hi una autocràcia que no és res més que es l´incontrolable demos.

4) Comentari:

En aquest text d´Ortega i gasset , mostra la legitimitat d´un poder polític , teoria defensada per Jhone Locke que deia que qualsevol òder és legítim si compleix les evs funcions , remarcant el que ha de ser una democràcia i allò que ha de respectar.

Aquesta teoria s´aposa a la del monopoli del poder, que preten monopolitzar el poder coercitiu d´un territori i que defensa la violència legítima com un instrument de domini.

Activitat 34 B

2009-05-29T11:10:00.000-07:00

Activitat 34 A

2009-05-29T11:09:00.000-07:00

Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

Publish at Calaméo or browse others.

Si vols descarregar-te la presentació clica a sobre.

Activitat 33

2009-05-29T09:05:00.000-07:00

Definicions

Intel·lectualisme moral: Obra bé aquell que sap què és el bé, per tant, és la teoria que identifica el plaer amb la virtut.

Maièutica: és el mètode de Sòcrates que es basa en l’artde donar llum a la veritat.

Hedonisme: una teoria defensada per els postsocràtica que es basa en que ser feliç i significa experimentar plaer i fugir dels dolors.
Felicitat (Aristòtil): teoria que considera que ser feliç és ser home, desenvolupant l´activitat intel·lectual, que ens distingeix com a homes.La felicitat serà un bé perfecte, suficient per si mateix,i una activitat constant.

Prudència: és la saviesa ( dianoètica) pràctica que ens ajuda a deliberar el bé proposant-nos el que ens convé . És el seny.

Pau interior: estat d’impertorbabilitat el que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions , sent conscient de que no arribarà a la felicitat absoluta.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.
Utilitarisme de la regla: defensada per Mill, es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmet a una regla ja la considerem moral.
Ètica deontològica: es preocupa per el deure i la justícia de les normes i no pas per el fi o la finalitat.

Ètica teològica: són aquelles que parlen de la moral en relació al fi.

Imperatiu categòric: són ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre.

Dignitat humana: és el valor absolut dels éssers humans i és una conseqüència de l’autonomia moral ja que implica que els ésser humans som únics i sense preu (Kant).

Intuïcionisme dels valors: afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional.
Comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser desarrelats.
Universalisme: teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.

Activitat 32

2009-05-28T07:41:00.000-07:00

Preguntes sondeig

*És correcte mentir per protegir algú?
No, el fet de mentir en si mateix ja no és res bo.
Dubto que sigui bo fer-ho encara que la situació ho demani,
perquè això implica ser fals o poc sincer.
*Què és abans?Protegir un fill perquè no pateixi,
o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?
Personalment, depenent de la magnitut de l´injustícia escolliria una opció o una altra.
però com opció preferent , la segona.
Al fill també li va bé apendre dels errors que cometi ,
per no tornar-los a repetir i truere´n un alliçonament que l´ajudi a enfrentar-se a situacions semblants.
* El fi aprovar justifica tots els mitjans?
No, hi ha coses que no és poden pasar per alt per aconseguir una altra,
com els drets humans, les lleis, i en definitiva, la dignitat de les persones.
*L´ intenció de la mare d’en Lluís es bona?
Sí que ho és , però no s´en adona que fent això només l´està perjudicant.
* Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials?
Sí, com fer un comentari burleta, i que l´altre se´l prengui amb malícia,
quan només vols fer-lo riure.
*I a la inversa?
Potser sí però molt poques vegades o coses que només serveixen per augmentar l´ego d´aquells,
que necessiten amor propi, com per exemple criticar a algú per sentir-se millor.
* Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum?
S´acabarà convertint en una persona inmadura , irresponsable, cobarda i egoista.
Sempre tirarà pel camí fàcil. En definitiva, el farà més gandul.
* Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?
No tenir força de voluntat ni esforçar-se per res.
* És comparable la conducta d’en Lluís amb <>?
Justifica la teva desposta i pensa si seria més lleu o més greu.
Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?
Desde el meu punt de vista crec que les dues situacions fan referència al mateix ,
que és fer trampes però aquell que copia és més `` valent´´ i dóna la cara, mentre que l´altre
no s´arrisca per res, mentre estudia a casa seva.
També penso que és millor suspendre sense fer trampes perquè així t´adones on t´has equivocat
i intentar rectificar-lo.
*Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria?
Que no es farien exàmens, que no hi hauria classe, que s´expulsaria a algú...

Activitat 31

2009-05-28T07:38:00.000-07:00

La dignitat no té preu

1)Idees principals:

-Els preus de les coses poden ser substituïts per altres coses que equivalguin al seu mateix valor.

- La dignitat d´un ésser humà no és intercanviable ni és preuable.

-L’home posa preu a totes seves necessitats fins i tot les afectives.

2)Títol:

La dignitat no té preu.

3) Desenvolupament:

En aquest text Kant defensa que tot en la vida té preu ( les necessitats afectives també)menys la dignitat humana, independentment de que no ho creiem les nostres inclinacions inecessitats si tenen un valor o preu . Quan es vol aconseguir alguna cosa que sigui fi en si mateixa no té una representació valuable o uns valors corresponents sinó esdevindrà la dignitat.

Per tant la dignitat no admet res equivalent i té moralitat, que és la única llei d’un mateix per aconseguir un fi i actuar realitzant d’acord la teva consciencia, allò que es assenyat i correcte.

4)Comentari:

En el text Kant defensa la consciència moral i d’imperatiu categòric.

Els imperatius que proposava Kant, que es basaven en unes ordres morals com és el cas en el text de la dignitat i per això és impreuable. Aquest teoria es diferent a la exposada pels cínics que consideraven que la felicitat consisteix en la llibertat radical de l’individu davant les normes i les institucions socials .

Activitat 30

2009-05-28T07:36:00.001-07:00

Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet

Des de el meu punt de vista crec que és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet. En primer lloc, perquè allò que ens diferencia d´un porc és l´activitat intel·lectual que mai pot ser satisfeta, per el simple fet de que mai ningú sabrà res complet del món, del nostre sistema , dels nostres pensaments o fins i tot de l´Univers.
A més l´activitat intel·lectual dóna una satisfacció,( que ja pot ser a nivell individual al fer`sentir millor al individu perquè té coneixements , o a nivell social, perquè aquell que té molts coneixements en un determinat tema és apreciat per aquesta aptitud i és un criteri d´autoritat i la persona que té aquestes habilitats gaudeix d´aquest privilegi).
Aquells que no l´han experimentat ( els porcs satisfets) sí que poden dir que són millors les activitats que realitzen ,( que molts desitjarien fer constantment però que al final només conduirien a un profund aborriment per aquells que sí han estat en contacte amb la activitat intel·lectual), com el menjar el dormir...
Els porcs satisfets acabaran sent, ignorants, cosa que mai esdevindran els éssers humans insatisfets.

Activitat 29

2009-05-28T07:19:00.000-07:00

Ningú fa mal sabent que ho fa

Segons la meva opinió aquest principi de Sócrates al principi, em va semblar imposible. Moltes vegades les persones cometem actes o donem lloc a situacions que no tenen cap justificació i que són desagradables per tal de fer mal, és a dir , sabent les males conseqüències que tindran lloc després.

Per tant si que es pot fer mal sabent que es fa, però després de donar-li diverses voltes, vaig arribar a la conclusió de que les persones que si conèixen ampliament el significat del que és el be ( encara que aquest significat és plenament subjectiu , i no és universal per a tots els individus) intenten sempre dur-lo a terme evitant mal , perquè saben i conèixen la difèrencia i el límit on és cambia l´orientació d´aquella opció.

En resum, que aquell que realment descobreix que és llo bo, destina totes les seves accions i proposits a allò, perquè té una conciència que l´implusa a actuar així, mentre que aquell que fa mal , ho fa perquè no coneix de forma completa el que el bé representa

2009-03-04T14:51:00.000-08:00

Activitat 28

Pot ser aquest video no te res a veure amb la filosofia, però vaig voler posa´-lo al bloc perquè em recordà dels dies en que discutiem a classe que era i que no era real. Deiem que la realitat pot ser inmaterial, però en el cas del video, es realitat?( la foto del panell si, obviament, pero la dona creada no existeix...)

Això em va fer plantejar-me que si s´empren aquests mètodes per vendre, o ,en qualsevol altre activitat, si ja ens costa a vegades, saber diferenciar entre allò que es real i allò que no ho és, que passarà quan aquest tipus de muntatges siguin més que quotidians és a dir, comprar un producte o veure una foto d´algú ( qualsevol) pensant que es així i en realitat sigui d´una altra manera molt diferent?

Hi haurà una distorció tan gran de la realitat que ja no sabrem que és allò original i allò artificial.El concepte realitat deixarà existir?

2009-03-04T13:55:00.000-08:00

Activitat 27

Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció.

Virtut: Repetició d’actes en una mateixa direcció en que es predisposa a obrar bé.

Consciència moral: Capacitat per distingir allò que està bé del que està malament.

Llibertat interna: Absència de coacció interna que et permet decidir sobre qüestions que t’afecten.També s´anomena llibertad de voluntat.

Condicionament: Es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable del que fas.

Destí: La llei que regeix l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és l´econòmic.

Determinisme genètic: que diu que tots els actes humans es basen en uns corrents sociobiològics pels quals actuen.

L’ús regulatiu: Kant va proposar que tot fenomen es pot investigar com si tingués una causa, això no vol dir que la tingui. Només opta per aquest perquè a l’hora que es realitza la investigació no es renuncia a la llibertat.

Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera perquè és el meu deure i jo ho sento qu és així.

Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera per por a un càstig o conseqüencies semblants.És de gent inmadura.

Nivell preconvencional: es el nivell en el qual s’actuen i es creu just allò que s’atisfà les meves necessitats.

Nivell postconvencional: són les persones que saben distingir entre les normes d’una societat i els principis universals. Creuen en el respecte de tots i neguen la discriminació.

Responsabilitat moral: és el fenomen subjectiu de la consciència moral, per tant, la capacitat de respondre dels teus actes.

Consciència planetària: és la qüestió de la responsabilitat per les conseqüències de les accions humanes qua ha adquirit més importància i que requereix que hi hagi una cooperació i una responsabilitat de tots.

Principi de responsabilitat (Jonas): és el principi imperatiu ecològic, obrar de tal manera que respectem el teu entorn per afavorir una vida saludable a la Terra, per això és important que actuem com a cooresponsables.

2009-03-04T13:52:00.001-08:00

Activitat 26

Creus en el destí?

Personalment, no crec en el destí, trobo que és una justificació cobarda (per una banda) de dir que tot el que tens davant està predestinat. Aleshores? perquè serveix l´esforç?I la constància i la superació?

Trobo que aquest concepte de destí només l´utilitzen persones que es troben en una posició benestant i que en comptes d´aprofitar aquest avantadge, es queden tranquiles dient que tot el que tenen i tindran ja els ha vingut escollit, quan en relaitat el que els hi passa a aquest grup d´individus es que estan cecs per l´ignorància, l´egocentrisme i l´egoime propi que tenen.

És ben cert que ningú escolleix on neix ni tampoc quina és la família que li toca, però això és la vida i res més.

Un altre punt en el que discrepo del destí es el fatalisme, és a dir, si una persona mor, es perquè li ha tocat així?Perquè ja no era útil en aquest món?

Sincerament, no sé si sóc supérflua en aquest tema, però per a mi tot es redueix en PUR egoisme humà.

Quan un animal mor, encara que te´l estimis cap persona pensa en el seu destí ni res d´això , simplement s´ha mort, però les persones tenim la necessitat d´embadurnar les nostres vides amb coses que les fagin semblar més interessants, i si el destí és una d´elles, perquè no?

2009-03-04T13:46:00.000-08:00

Activitat 25

Para la libertad, sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.
Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas
mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en
los algodones
como en las azucenas.
Porque donde unas cuencas vacías
amanezcan
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas
piernas crezcan
en la carne talada.
Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en
cada herida.
Porque soy como el árbol talado,
que retoño:
y aún tengo la vida.

He escollit aquesta cançó perqué trobo molt adient el missatge que té sobre la llibertat, que s´ha de donar tot per ella i al final, tot queda recompensat.

És un misatge que tothom hauria d´aplicar

2009-03-04T13:40:00.000-08:00

Activitat 24

Valors en contra i a favor de la llibertat:

A favor:

-Poder expressar-se sense por.

-Aprofitar millor els petits moment, peruè no t´estàs preocupant d´altres coses.

-La llibertat individual implica la pèrdua de responsabilitats.

-Fer el que tu vulguis quan vulguis.

-Poder afrontar-te a tot saben que no tindràs cap obstacle

En contra:

-La llibertat d´una persona acaba on comença la del altra.

-La llibertat individual porta a l´anarquia.

-Fer el que vols quan vols genera caos.

-Cometre violacions als drets humans per tal de fer el que vols.

-La soletat és fa més notoria al saber que ningú pot fer-te costat perquè está fent el que vol.

2009-03-04T13:38:00.000-08:00

Activitat 23

Què és el bé?

En la meva opinió crec que definir el bé és difícil, no solament perquè és totalment intangible(el bé, la paraula no ho és, l´acció corresponent d´aplicar-lo si , aleshores és quan parlem de fer el bé.)si no peruq es completament subjectiu.

El que es bo per a mi no ho serà per a una altra persona i viceversa.Pero el bé en un concepte general per a tothom serien aquell conjunt d, pensaments i conclusions després d´una reflexió destinats a fer accions que aportin felicitat i alegria a altres ( que alhora , el fer-los feliços, tambét´ho fa ser a tu mateix.)

Però per distingir completament que és el bé, hi ha una figura antagonista, que és el mal.

Aquest representa la part més fosca i repugnant de la persona humana,i que se sol voler evitar.

Aleshores, si el límit entre els dos és tan notable perqè pasem d´un extrem a l´altre constantment?

A vegades fer el mal resulta tant o més plaent que fer el béi per això com he dit abans aquest és un tema subjectiu.

Cadascú escolleix els límits, i quin camí triar.

2009-03-04T13:28:00.000-08:00

Activitat 22

Tipus de fal·lacies:

Preguntes complexes:
Perquè has fet això?

Argument ad ignorantian:
no d´ha pogut establir que els ovnis existeixin per tant, és fals.

Argument circular:
Es tenyida perquè se li veuen les arrels.

Argument ad hominem:
Com em dius que em calmi, si ets la primera que es posa histèrica?

Argument d’autoritat:
El president ha dit que sortirem de la crisi.

Argument ad baculum:
Si em feu alguna cosa, us mataré, així que pel vostre bé, el millor es que em deixeu a terra.

Argument ad populum:
Diguem que faci el que vulguis i ho faré perquè t´estimo, però això no!

Argument post hoc, ergo propter hoc:
Si trepitges un chiclet amb el peu dret tindràs bona sort.

La generalització precipitada:
Els homes no poden fer dues coses a la vegada.

Argument de pendent relliscós:
Si no obeixes estaràs castigat, si estàs castigat , no sortiras i si no surts , no riuràs amb els amics.

2009-03-04T13:24:00.000-08:00

Activitat 21

Fal·làcies
Argumentacions que són incorrectes però que semblen correctes.
N´hi ha diferents tipus.:

Preguntes complexes
Són pressuposicions.Es duen a terme per fer un parany i ofuscar al interlocutor i així aconseguir que admeti afirmacions que es poden utilitzar en contra seu.

Argument ad ignoratian
Un argument és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrarque és cert o bé un enunciat és cert perquè ningú no ha demostrar que és fals.
Argument circular
Consisteix en fer una pregunta contestant amb la mateixa informació. A vegades són defectuoses

Argument ad hominem
Pretén refutar una opinió atacant a la persona criticant únicament suposats defectes o vicis de la persona que parla. Aquest argument utilitza el tu quoque perl rebatre les raons de l’altra persona al·legant que pateix el mateix defecte.

Argument d’autoritat
Es tracta d´intentar defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa.

Argument ad baculum
És presenten com algun tipus d’amenaces de raons bones per realitzar una determinada opinió o consell o prescripció.

Argument ad populum
Es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportar cap prova.
Argument ex populo
Es basa en defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d’acord.
Tenen força persuasiva, encara que no són vàlids deductivament.

Argument de la falsa causa
Està molt relacionat amb el sorgiment de les supersticions. S’estableix una connexió Causa-efecte sense base empírica suficient.

A és la causa de B perquè A precedeix temporalment B.

La generalització precipitada
Consisteix a passar d’una proposició particular a una proposició universal.Podria ser correcte únicament si es comprovessin tots els casos possibles però com que això és impossible la majoria de les vegades, llavors és fal·làcia.

Argument de pendent relliscós
Els successos s’encadenen els uns als altres i abans de prendre una decisió és necessari valorar les conseqüències que se’n deriven.

2009-03-04T13:21:00.000-08:00

Activitat 20

Preguntes Tema 7

*Quants elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa’n exemples.
La religió, la ciència, el llenguatge...

* Què passaria si no disposéssim de fantasia?
Que l´home no s´adaptaria bé al món.

*Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?
Sí, perquè consegueixes evadir-te..

* Explica l’expressió de realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?
Que actuen mitjançant impulsosi segons la constitució biològica i no pensen .El pensament és la nostra percepció.

*En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?
En tots.

2009-03-04T13:18:00.000-08:00

Activitat 19

Definicions:

Individu: És qualsevol ésser complet que pertany a una espècie i és únic i irrepetible.

Individualisme possessiu: És l’ individu propietari de si mateix i les seves capacitats i no deu res a les societats per a elles.

Sociabilitat natural: Teoria defensada per Aristòtil aquest parteix de la base que l´home és un animal polític, i es basa en que l’ésser humà necessita la societat, aquest no s’entén fora d’ ella ja que li aporta una cultura per realitzar-se amb les seves capacitats pròpies.

Contractualisme: És una teoria defensada per Rousseau(s.XVIII), i Hobbes que es basa en que l’ésser no es sociable per naturalesa i que la societat és fruit d’un acord o contracte entre els éssers humans per poder viure en pau.

Pacte social Rousseau : Argumenta que l´home és bo per naturalesa però que en entrar en contacte amb la societat i tot el que aquesta implica , el corromp.

Voluntat general: És aquella que s’obté orientada cap el bé comú general. Rousseau deia que nosaltres donàvem la nostra llibertat natural a la voluntat general perquè aquesta ens donés llibertat civil.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Cultura: Conjunt d’artefactes creences, valors, costums, tradicions , formes de conducta que un determinat grup humà accepta com a pròpies.

Subcultura: Dins de cada cultura existeixen diferencies en la forma de viure de diferents col·lectius, motivats per l´edat, l´ètnia, el nivellsocialeconòmic...etc...

Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternativa

Civilització Huntington: És el progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament.

Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Xenofòbia: És l’odi envers als estrangers.

Racisme: Creença en la existència de races superiors i races inferiors. Consideren que altres races són diferents.

Aporofòbia: És el rebuig i menyspreu al pobre.

Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des de els seus propis valors i no des d’una cultura aliena i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Interculturalisme: Trobada entre diferents cultures en condicions d´igualtat.

2009-03-04T13:15:00.000-08:00

Activitat 18

Activitats pàg 133
1)
*És una persona molt culta: és una persona que té molts coneixements en diferents àrees del saber.
*Aquest no té cultura: Una persona que no sap de res , que és ignorant, i que no mostra interés per cambiar.
*La nostra cultura és molt rica: Que és molt interessant i convida a coneixe-la.
*La cultura de masses ha produït la teleporqueria: La cultura basada en els gustos de gent ignorant i insatisfeta que busca veure programes depriments per sentir-se millo a generat la teleporqueria.
*És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista: sigui més propera a tothom independentment de la clase social a la que algú pertanyi i no exclusiva a aquells que se la poden permetre.
*Tots els éssers humans són subjectes culturals: tot és cultura al voltant nostre i noslatres en formem part.
2)
Analitza el contingut I indica com la valoraria algú amb actitud intercultural.
*Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. Relativisme cultural
Intercultural: Jo et tolero i sempre que vulguis i ho necessitis pots venir a prlar amb mi.
*Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. Etnocentrisme ( xenòfob)
Intercultural: Hem de conviure satisfactòriament els dos , i per això no cal cambiar la cultura de l´altre.
*És normal que apareguin barris aillats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida propia: no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural
Intercultural: Hauriem de intentar integrar-los en la nostra societat i evitar els ghetos.
*Com han de tenir feïna els immigrants si no en tenim nosaltres. Racisme
Intercultural: Tenen tan dret com nosaltres a aconseguir una manera de tenir menajr calent sobre la taula.
*És imposible entrendre’s amb els paios! Paralisi cultural
Intercultural: Hem d´intentar assolir un diàleg amb ells.
*Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Que podem fer-hi nosaltres? Racisme.
Intercultural: Podem ajudar als seus paisos perquè no tinguin la necessitat de venir aquí o si no ajudar-los.

2009-03-04T13:13:00.000-08:00

Activitat 17

De quina manera podem conviure amb altres cultures?

Des de el meu punt de vista la convivència de diferents cultures, pot presentar-se en un principi una mica complicada,( compartir un espai que consideres teu amb persones que tenen un model de vida i unes idees diferents a les teves) però això és transitori si ambdues parts perden els prejudicis mutuus que es tenen, és més, el coneixement de diferents civilitzacions, estar en contacte amb elles, compartir vivències i experiències, és una font increible de cultura.

Per això la manera més fàcil de conviure amb altres cultures és a través del respecte propi i les ganes d´intentar introduir-los en la nostra societat i motivar-los a que ells ens mostrin la seva.

Així és s´en adonen que no són considerats inferiors ni rebutjats pel fet de ser estrangers,i nosaltres adquirim coneixements, i establim relacions amb persones, que potser mai hauriem pogut conèixer.

2009-03-04T13:11:00.000-08:00

Activitat 16

Activitat 16

Breu resum dels textos de Samuel P Huntington:

Resum 1.
Parla dels diferents esdeveniments que tindrán lloc a anys següents, on el domini de la societat occidental caurà i haurà la supremacía dels països asiàtics i islàmics que basaran el seur resorgiment del poder en les seves respectives religions.

Resum 2.
En aquest text diu que la societat humana en conjunt és universal, perquè tots som humans, per això ens hauriem de basar i intentar acostar-nos més a altres culturesi civilitzacions.

2009-03-04T13:04:00.000-08:00

Activitat 15

L´antropologia cultural
Aquesta éstudia la manera de viure dels diferents grups humans, i l´evolució que ha experimentat.Té en compte tant aspectos materials com simbòlics

Segons L´antropologia cultural el gènesi de la societat humana fou cronològicament:

Les primeres societats:

Primeres agrupacions,societats igualitàries,Predomina l´economia d´intercanvi i la reciprocitat,el cap és un home amb experiència,forma de vida nòmada i primeres manifestacions artítiques.
-

Les societats agrícoles:
-Esgotament de la caça major deriva al conreu i la domesticació d´algunes espècies d´animals.
-Acumulació i redistribució controlada.
-Acumulació d´excedents.Comandament, n´és el cap.
-Té poder i subordinats que tenen una posició priviliegiada.
Els Estats Naixents:
-Augmenten les condicions de vida.
-Apareixen la cultura i el comerç.
-Primeres indagacions científiques.
-Nova organització social de carácter estatal.
-Desenvolupament de l´agricultura i la ramaderia.

2009-03-04T13:02:00.001-08:00

Activitat 14

L’ésser humà és sociable per naturalesa?

Des de el meu punt de vista, crec que l’ésser humà acostuma a ser sociable per naturalesa ja que viu i es relaciona dins d’una societat en la qual busca el seu lloc a partir d´uns principis, lleis, normes i obligacions i on estableix diferents codis per poder comunicar-se i coneixer els pensaments dels altres que están al seu voltant.Això mateix és el que alhora l´impulsa a ser d´aquesta determinada manera perquè ha de relacionar-se amb altres indivisus com ell per obtenir i assolir diversos objectius i interessos, o per simplement sentir-se satisfet amb si mateix.
Encara que sovint l´esser humà també presenta rebuig per la sociabilitat amb altres individus, ja sigui perquè no comparteixen ni els principis ni les opinions que ell té, i es arribats en aquest punt, quan es presenten més disavinences i conflictes i on realment ens podriem plantejar si els homes som sociables.
Pero és en aquestes situacions quan germina la veritable sociabilitat, quan, les persones s´aturen a reflexionar i arribar a una conclusió que els faci enmedar els seus errors i saber reconèixer les seves faltes.
Per això crec que l´esser humà és sociable per naturalesa.

2009-03-04T12:59:00.000-08:00

Activitat 13

Comentari de text

L’individualisme possessiu

1)Idees principals:.
En el document , les idees principals serien,que el que dona la llibertat a una persona es el no dependre d´altres,a no ser que l´individu ho vulgui , i que l´individu és el propietari de la seva persona , i pert això no téque donar explicacions pel que fa, ni té obligacions.

2)Títol: Què és l’invidualisme possessiu?

3) El document, és un fragment adaptat de la teoría política de l’individualisme possessiu que pertany a Crawford Mapherson.
Aquest, argumenta en el text que els individus que constitueixen una societat no depenen de ningú, i que no tenen obligacions ni responsabilitats en aquesta.Cadascú es responsable d´allò que fa , tant si això inclou relacionar-se amb els altres, amb qualsevol finalitat.
A més diu que les persones només busquen el benefici particular donant lloc al sistema econòmic actual,(el capitalisme, l´´economia de mercat el consumisme…) que és finalment per l´unic ques busquen.I que les persones poden allunyar la seva capacitat de treballar únicament per interessos propis i no subordinar-se.

2009-03-04T12:55:00.000-08:00

Activitat 12

Definicions :

Raó teòrica: aquella que s’orienta cap a la contemplació de món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó pràctica: És aquell ús dela raó que orienta una acció,

Metafísica: Part de la filosofia teòrica que es basa en tot allò que hi ha més enllà de la experiència.

Ultimitat: És una característica básica de la metafísica que es basa en arribar a les respostes radicals, a les qüestions últimes.

Subjecte: protagonista de l’acció de conèixer.

Opinió: estat del coneixement en què el subjecte considera quelcomcom a cert però no té seguretat.

Interés empancipador: Serveix per alliberar als éssers humans de la dominació i repressió.

Dogmatisme: manifesta l´acttud ingènua dels que están segurs de conèixer.

Escepticisme moderat: comportar-se d’acord amb allò que és probable.

Criticisme: Representa la posición intermèdia entre el dogmatisme i l´escepticisme .És posible obtener coneixements certs, pero després d´haver fet com a mínim una de aquestes dues tasques:

La primera , intentar aclarar fins a on poden arribar les nostres facultats . La segona,intentar contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat.

Perspectivisme:És posible conèixer la realitat mitjançant diferents perspectives.

Realisme: Defesa que que qualsevol objecte existeix per si mateix independementment del subjecte.

Idealisme: Subratlla que la realitat no existeix independentment del subejcte que la coneix.

Noesi: és l’acte de pensar. És la conciencia com a facultat que coneix.

Prejudici: judicis previs que adquirim per la familia,l´ educació, la cultura, societat…Tothom té prejudicis.

Ignorància: estat de la ment sobre el desconeixement d’un assumpte determinat.

Autoritat: Afirmació d´una cosa com a certa perquè algú experimentat en la materia ens ho diu(té crèdit).

Evidència sensible: El que és evident s´ens presenta coma indiscutible.

Adequació: és la de la concordança entre el pensament i la realitat.

Coherència: la veritat depén del context en que es troba.

Pragmatisme: Segons aquesta teoría tot allò que és cert és útil.Això implica un concepte dinamista de la realitat.

Concens: acord en que arriben els diferents participant o interlocutors d´un diàleg en condicions iguals.

Contingència: tot allò que és però no pot ser-ho, i que pot existir actualmente . Realitat virtual: referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

2009-03-04T12:52:00.000-08:00

Activitat 11

Allò què és virtual és real?

Personalment , aquesta és una qüestió que mai m´havia fet a mi mateixa,perquè probablemant mai m´he parat a pensar si la virtualitat - una cosa tant propera a nosaltres actualment, gràcies a les noves tecnologies – existía, si era real o no.
Soposo que en un prinicipi hauria respos que no, perquè no és res tangible, ni a l´altra banda de la pantalla del meu ordinador hi ha res del que veig davant els meus ulls, tot són codis amb informació que es redueixen a simples números.
Pero, es que allò que es real te que ser fàcilment percebut?Un exemple evident serien les estrelles, ningú les veu de dia pero tothom sap que hi són allà al cel i que no es veuen a causa de la llum solar. La gent confon la realitat amb allò que es físic. I no necessàriament és així.
Doncs crec que la virtualitat és similar a l´exemple que he posat. El que està a internet és real perquè algú l´ha fet previament,com jo ara em trobo fent aquest text al meu ordinador, que per no tenirlo fet a mà no significa que no existeixi.

2009-03-04T11:43:00.001-08:00

Activitat 10

*Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?

Que la veritat tés un apropietat de la vida de qualsevol persona i que aixo significa que s´ajusta a la veritat.

*Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

El progmatisme és cert quan hi ha alguna cosa que és útil.

*Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?

Si que allò que ens és real ens serà útil.

*Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüencies pràctiques? Raona la resposta.

Personalment, jo no tinc una opinio concreta .Un exemple evident de que no és així, seria el pensar. Tu penses alguna cosa i no tens perquè actuar, però per altra banda quan penses , tendeixes a reflexionar i a partir d´això planificar que fer després, si queder-te de braços plegats, o moure´t , però totes dues coses són conseqüències pràtiques.

Activitat núm 9

2008-11-12T12:34:00.000-08:00

Document número 5

Idees principals:

-Les coses varien segons la perspectiva de cada individu.

- cada persona és necessària i inprescindible per trobar la realitat d´aquesta manera s´estructura la realitat còsmica del nostre Univers.

Títol: Veritat és una mirada col·lectiva

En aquest text que pertany a la obra El tema de nuestro tiempo exposa que el que veuen dos individus no és el mateix. Cadascun d´ells té una perspectiva diferent d´allò que contemplen mutuament , aquesta perspectiva està afectada per diversos factors, com ara la llum i les ombres, la posició on estan tots dos... que dos persones no comparteixin una mateixa perspectiva és completament normal. Si fos al contrari no s´estaria comtemplant allò que és cert, sinó una il·lusió. A més a més en el text l´autor explica que cada individu és indispensable per poder tenir l´autèntica realitzar ja que fan falta totes les perspectives per aconseguir-la.

El text següent pertany al perspectivisme al qual també pertany l´autor del fragment (Ortega i Gasset). elqual manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferent perspectives , atès que cada un de nosaltres i gada grup social o generació te la seva pròpia visió. Aquesta possibilitat del coneixement és molt diferent de l´escepticisme , que considera impossible obtenir coneixements fiables, perquè pensa que mai no hi ha una justificació suficient per acceptar alguna cosa coma certa. El perspectivisme és també molt diferent del dogmatisme, que manifesta l´actitut ingènua d´aquells que asseguren que ho saben tot.

Activitat núm 8

2008-11-12T11:41:00.000-08:00

Podem arribar a conèixer?

Per una banda si entenem com a conèixer, percebre un objecte com diferent de tot el que no és allò que no és aquell mateix objecte ,si , ja que el conèixer, es una activitat que ens proporciona la capacitat de distingir o diferenciar.
El conèixer en si ve influit moltes vegades per la experiencia. Un exemple evident es que de petits ens ensenyen el que es un boli, pero encara que pasi el temps , el diseny del bolígraf cambii , el color no coincideixi, o fins i tot que la tinta sigui més diluïda que el primer que vam veure, sabem que és un bolígraf, perque encara que de manera superficial, el coneixes d´abans, és a dir ,en aquell moment l´estàs reconeixent.
Per l´altra banda en cambi si entenem conèixer com esbrinar les facultats , qualitats i relacions entre persones o objectes , personalment crec que és imposible. Mai ningú arribarà a conèixer completament a una persona, no perquè aquesta no l´aprecii , ni estimi, sinó perque conèixer a un altre es pretendre que aquest sigui transparent, que sempre es pugui escrutar en ell tot allò més intim i profund que no desitja que ningú vegés, com les seves debilitats, temors ,pensaments o sentiments obscurs, rencors, en definitaiva , coses que a vegades podrien causar rebuig es com suprimir la llibertat d´expressió de l´ànima i del mateix pensament. Molta gent desitjaria a vegades conèixer realment a una persona, pero crec que es millor no fer-ho, no només per evitar decepcions , desilusions i desenganys , sino perque què seria si no de les sorpreses?, ja que no tindrien cabuda en aquest món, que seria aborrit i monòton. I de l´aspiració a saber més cada dia, avançar i superarse?Potser no exitirien perquè no hi hauria una raó de pes per fer-ho , que no deixat de ser , és i será en part, el conèixer.

Activitat núm 7

2008-11-12T11:26:00.000-08:00

Document núm 10

1)

Idees principals del text:
- Per a què serveix la filosofia.
-Que la filosofia no és una teoria , si no una manera de resoldre dubtes.
-Aquesta a de solucionar els problemes que poden causar enunciats opacs i confusos.

2)

Títol : L´ús de la Filosofia

3)

El fragment següent pertany a l´obra Tractatus (per Witgenstein) en que l´autor dona la seva opinió sobre quin és per a ell l´ús de la filosofia. Diu que aquesta té la funció d´aclarir , i plantejar-se problemes que poden sorgir i així resoldrel´s. Per tant la filosofia es una tècnica de resolució d´un conflicte i no una teoria prèviament establerta per tal d´aplicar-la en un moment determinat. Aquest llibre correspon a la segona etapa de Witgenstein, on aquest defensa que el hi ha diverses maneres d´utilitzar el llenguatge (jocs lingüístics) que descriuen diferents models de situacions comunicatives.

4) El text següent de l´autor Ludwig Witgenstein correspon amb el mètode analíticolingüístic,, conegut també com la filosofia del anàlisi del llenguatge. Aquesta neix al s. XX per plantejar les solucions obscures i impressises de la filosofia. Té dues etapes segons l´autor del text, la primera és l´anàlisi formal ( considera la lògica com el llenguatge perfecte i ideal ) i l´anàlisi del llenguatge (que hi ha diverses maneres d´utilitzar el llenguatge les quals denomina jocs lingüístics. Aquest mètode és molt diferent del mètode racionalista , ja que aquestafirma la supremacia de la raó sobre l´experiència, i que és la font i criteri del coneixement. Els seus autors son Popper i H. Albert . el mètode analíticolingüístic és també oposat al mètode trascendental,( creat per Kant) el qual no mira d´esbrinar quin és l´origen del nostre saber , com pasa amb l´em`pirisme i racionalisme, sinó que mira de fomentar-lo , de donar-ne raó.

Activitat núm 6

2008-11-12T11:09:00.000-08:00

Defineix:

Saber ordinari: Sap el que però no el perquè. És conegut com saber comú.
Saber científic: Entesa com experimentació i l´aplicació de les matemàtiques en el estudi de la realitat.
Saber filosòfic: és el conjunt preguntes filosòfiques formulades que utilitza la raó per entendre la realitat.
Ciència: tipus de coneixement que aplica l’experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables .
Mètode hipoteticodeductiu: mètode de les ciències naturals basat en enuciats protocol.laris, lleis i teories. Parteix de una hipòtesis que cal contrastar .
Hipòtesi: suposició provisional d’un aspecte que si es verifica ( després de diversos punts) es converteix en llei.
Llei: són enunciats universals que expresen el comportament o la relació que mantenen uns fènomens concrets d’una manera regular invariable.
Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles.
Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forces sobre humanes o éssers fantàstics.
Mètode empiricoracional: té dues fonts de coneixement eels sentits i l´enteniment. S´anomena empiricoracional perquè comença per l´experiència física del canvi i preten conèixer l´ésser com a ésser.
Empirisme: separa dues fonts de coneixementl’experiència i la raó.És la font adequada per formar les ciencies formals.
Idees innates: són aquelles que provenen de la raó(mètode racionalista) i no són apreses.
Mètode analiticolingüístic: anomenada filosofia de l’anàlisi del llenguatge que analitza també accions humanes.
Joc del llenguatge: Segons Witgenstein , les diferents maneres d´utilitzar el llenguatge.
Hermenèutica no normativa: és aquella que no posa normes a la comprensió.
Pretencions de validesa de la parla: són les normes que ha de posseir la comunicació humana segons la hermenèutica normativa que són : veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.
Ontologia: Es troba en la metafísica. Es una filosofia teòrica.
Estètica: forma part de la filosofia pràctica.

Activitat núm 5

2008-11-12T10:58:00.000-08:00

Document 12

*Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima?

Perquè aquest es preocupa només d´allò banal i quotidià no de les cuestions realment importants. Fuig d´allò que ell realment és.

*Quines conseqüències té per a nosaltres?
Al fugir de si mateix no existeix , no es planteja el jo, per tant mai arriba a res.

*Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Sí

*Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.

-Realment existim?
- Som presoners del destí o tot allò que pasarà ho podem provocar nosaltres?
-Existeix Déu?
-El que jo veig en mi és veritablement allò que veuen els altres?
-Naixem per morir i morim per tornar a nèixer?
-Que perdurarà de nosaltres en un futur llunyà?
-Arriba tothom a ser feliç? En aquest cas podré ser-ho jo?
-La nostra vida és un somni o un malson del qual podem despertar alguna vegada?

Activitat 4

2008-11-11T12:53:00.000-08:00

El saber és el contacte amb la realitat amb la finalitat d´entendre-la i distingir-la , és captar-la amb força fixada en un subjecte , expressada,transmesa a altres subjectes, sistematitzada i incorporada a una tradició.
El saber ve determinat per:
-L´experiència o sensibilitat.
-La raó.
Hi ha diferents formes de saber:
-El saber comú o ordinari.
-El saber científic.
-El saber Tècnic
-El saber Filosòfic
-El saber artístic
-saber religiós.
La ciencia , en l´edad grega que era molt semblant a la filosofía actual era anomenda epísteme.
Es consideraba un pensament superior, necessari, universal,inmutabilitat i etern.
La noció moderna de la paraula ciencia a sorgeix a l´edat moderna amb la revolució científica amb autors com Newton. És aleshores quan la filosofía i la ciencia es distancien (gràcies a les màtematiques i a l´experimentació).
Quan es vol redui tot el saber racional únicament a saber científic, s´anomena cientifisme.

Hi ha dos tipus de ciències:
Formals-> Matemàtiques -> Àlgebra
Empíriques ->Naturals->Física i Biologia.
->Socials->Psicologia i Antropologia.

Hi ha quatre mètodes del saber científic:

Ciències formals:

No es refereixen a fets del´experiència, sinó a la forma dels raonaments.Es regeixen per la seva propia coherencia interna.Te dos tipus de demostracions:
La inducció i la deducció
I segons l´ideal metodològic trobem :
Els axiomes les regles de formació I de transformació i els teoremes.

Les ciències Naturals:

Utilitza el metode hipoteticodedictiu ja que conté moments d´inducció i moments de deducció.Aquest mètode s´estructura en tres nivells:
Enunciats protocolaris,les lleis i les teories.

Les ciències socials:
Que tenen com a objecte d´estudi la realitat social .Te dues clases d´enfocament metodològic, la explicació i la comprensió d´un fenòmen.

Activitat 3

2008-11-11T12:51:00.000-08:00

Document número 4 :

*Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Són dos tipus d´enunciats del mètode hipoteticodeductiu (el que és utilitzat en les ciències naturals). Tots dos són universals però es diferencien enq ue les lleis, que són enunciats que expressen el comportament o relació que mantenen un fenòmens concrets estan constituides per teories ( son enunciats dels quals poden deduir-se les lleis).

Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

La Llei de l´evolució -> Teoria de el desenvolupament del mico fins l´homínid, la teoria de Darwin...

Redacció

2008-10-09T08:27:00.000-07:00

¿És la filosofia una ciència?

Personalment crec que no , potser la filosofia va ser ciència en el temps dels antics grecs ja que aquets podien explicar a través d'ella, tot els successos que tenien lloc al seu al voltant , des de fenòmens meteorològics , fins al mateix univers o existència, cosa que a causa de l'època a la qual ells pertanyien i el poc desenvolupament de les tecnologies no podien obtenir una resposta racional, i avui dia moltes d'elles segueixen sent preguntes sense una resposta cent per cent exacta .Però el que actualment entenem com filosofía, és allò que interpreta el coneixement humà, és un corrent de pensament, un conjunt de sabers o teories, una crítica rigorosa i una forma pacífica d'aixecar una multitud davant una gran injusticia de forma pacífica, pero passional, al mateix temps, un sistema de l'intel·lecte i una manera particular d'entendre la vida i tot el relacionat amb ella. La seva funció és la d'explicar el significat que tenen per a nosaltres les coses que sabem, les quals creiem saber i les quals no reparem o ignorem, i determinar com poden condicionar el nostre pensament i les nostres accions. Mentre que la ciència, és el coneixement sistematitzat, elaborat mitjançant observacions, raonaments i proves metòdicament organitzades, a més d'estar basada en un criteri de debò i una correcció permanent. També és cert que la filosofia és imprescindible en la ciència, ja que gràcies a ella es poden regular els actes de la primera és a dir, moltes vegades es veta una investigació o una operació ( ja sigui quirúrgica o mecànica) perquè ha violat les lleis ètiques i morals d'un individu, d ´un col·lectiu o d´una societat. En resum i segons el meu criteri la filosofia no és una ciència, però controla la primera, convertint-se en una eina per evitar actes precipitats que poden costar molt cars.

Redacció

2008-10-09T08:14:00.000-07:00

¿ Què és la Filosofia?

Si entenem a la mateixa paraula, prové de dues paraules gregues, la paraula ``filos´´ que significa amant i estudiós, i la segona ``sofía´´ que significa saviesa ,i indica per tant, amant o estudiós de la ciència .Però si mirem més enllà de les lletres que componen el seu nom, és un coneixement de la realitat diferent al de la ciència. El filòsof contempla la naturalesa, l'home i el fet mateix de conèixer, la bellesa, el bé i el mal, Déu, i es pregunta sobre el sentit de totes aquestes realitats. La ciència busca les causes dels fets i esdeveniments, però per a trobar les lleis que els produïxen. La filosofia busca les causes més llunyanes, els fonaments últims de totes les coses, i no ho fa per a usar aquests coneixements per a aplicar-los, com la ciència i la tècnica, sinó per a admirar i entendre al món i al propi home. Al mateix temps la filosofia és un corrent de pensament, un conjunt de sabers o teories, una crítica rigorosa i sistemàtica del coneixement , un sistema de l'intel·lecte i una manera particular d'entendre la vida i tot el relacionat amb ella. Normalment comencem a pensar de manera filosòfica (i inconscient de que ho fem) quan ens trobem en circumstàncies excepcionals, davant la malaltia, la mort d'un ésser estimat, el descobriment del primer amor, la consciència d'una gran injustícia, etc. En cas contrari, la persona comuna no sol plantejar-se qüestions d'aquest tipus. No solament és útil per a fer-nos pensar , o adonar-nos de molts aspectes que solem oblidar o que no valorem , també serveix per a plantejar-nos els nostres límits , la nostra existència o la nostra pròpia conducta moral.